Echium gaditanum

Archiu:Echium gaditanum.jpg

Echium gaditanum (Echium gaditanum)

Echium gaditanum Boiss. és una espècie pertanyent a la família de les boragináceas.

Hàbitat

Es troba en dunas i arenals costers o subcosteros; de 0-100 m en el sur de la península ibèrica i NW d'Àfrica. Àrees costeres del Sector gadità-onubo-algarviense i més rar en arenes i calcarenitas de l'interior. En Espanya en Càdis, Huelva, Màlaga i Sevilla.

Descripció

És una herba bienal o perenne, uni o multicale, setoso-híspida. Talles de fins a 100 (-150) cm., simples o escassament ramificados, en indumento doble de bolets rígits de base pustulada i pèls curts adpresos i retrorsos. Fulls en indumento doble de bolets rígits palesos i bolets i pèls curts més o menys palesos o adpresos.; les de la base de fins a 22 x 2,5 cm, estretament elíptiques o estretament oblanceoladas, gradualment estretides en peciol; les caulinares de fins a 10 (-13) x 1,5 (-2,5) cm, estretament oblongas, elíptiques o oblongo-elíptiques, en marge freqüentment ondulat; les superiors ovadas o lanceoladas, assentades. Inflorescència espiciforme, laxa, en cims de fins a 10 (-15) cm, i més o menys rectes en la fructificación. Bràcteas de 5,5-10 x 1,5-3 (-3,5) mm, tan lagas o més llarga que cáliz, de linear-lanceoladas a ovado-lanceoladas. Cáliz en lòbuls de (3-) 4,5-7 (-10) x 0,5-2 mm, lineares o ovado-lanceolados, allargant-se llaugerament en la fructificación, setoso-híspidos a subseríceos, en pèls curts abundants. Corola de (10-) 12-16 (-20) mm, infundibuliforme, zigomorfa, generalment abruptament eixamplada cap a la mitat, en tubo ben marcat, en pèls llarcs sobre els nervis, particularment en els lòbuls, i pèls curts per casi tota la superfície externa, blava-grisácea o blava-violeta. Androceo en (3-) 4 (-5) dels estams escassament exertos, en filaments glabros. Núculas de 2-3 (-3,2) x 1,4-2 (-2,2) mm, diminuta i irregularment tuberculado-rugosas, grises. 2n=32.

Observacions

Sauvage & Vindt (in Bull. Soc. Sc. Nat. Phys. Maroc 36: 20, 1956) varen elegir com a tipo d'esta espècie un eixemplar del herbario de Ginebra recolectat per Haenseler en la província de Màlaga, en l'etiqueta de la qual està escrit en una atra tinta “Circa, Gaucín, Casares, etc”, que asseguren coincidix en les plantes d'I. gaditanum de la costa occidental de Marroc. Certament l'indicació de Boissier (i.c.) d'esta espècie en les localitats de l'interior de la província de Màlaga: Gaucín, Istán, Casares, a on segons pareix no s'ha tornat a recolectar I. gaditanum, planteja un problema sobre l'orige dels materials en els que Boissier va basar la descripció d'esta espècie, posat ya de manifest per P. Gibbs (in lagascalia 1: 74, 1971), qui indica que és una planta casi exclusivament de les arenes llitorals. No obstant, el mateix P. Gibbs (l. c. 72) identifica com I. gaditanum plantes recolectades per Lacaita “In Medina Sidonia, Hillside below the town” a uns 20 km de la costa, i es troba també entre Jimena de la Frontera i Sant Roque, no tan llunt de Gaucín, encara que prop de la costa, i entre el Viso del Alcor i Carmona, en la comarca d'els Alcores de Sevilla, sobre arenes resultants de descomposició de calcarenitas terciarias.

Taxonomia

Echium asperrimum va ser descrita per Pierre Edmond Boissier i publicat en Vaig. Bot. Espagne 1: 422 1841.

Citologia

Número de cromosomes de Echium gaditanum (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=32

Etimologia

Echium: nom genèric que deriva del grec echium, lo que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorden vagament al cap d'un escurçó.

gaditanum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Càdis.

Nom comú

Castellà: viborera de Càdis.

Enllaços externs

• Real Jardí Botànic