Echium flavum

Echium flavum Desf. és una espècie botànica pertanyent a la família de les boragináceas.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Echium flavum es troba en pasturages, pedregales, talussos herbosos, vores de camins i cunetes; sobre substrats àcits, bàsics i ultrabásicos; de 450-2.500 m s. n. m. En la península ibèrica i NW d'Àfrica (Argèlia i Marroc). Àrees montanes del centre, sur d'i surest d'Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba bienal o perenne, generalment unicaule, serícea o híspida. Brots de fins a 80 (-100) cm, erectos o ascendents, simples o escassament ramificats en la base, naixent en el centre de la roseta, en indumento doble de bolets llarcs palesos, escassament rígides, i pèls curts més o menys adpresos, rectes i retrorsos, a voltes llaugerament crispats. Fulls en indumento simple de bolets poc rígits; les de la base de fins a 20 x 2’5 cm, estretament elíptiques o estretament oblanceoladas, gradualment estretides en un pecíol més o menys llarc, formant una roseta ben marcada; les caulinares de fins a 7 (-10) x 0’6 (-1) cm, lineares, linear-lanceoladas o linear oblongas.
Inflorescència espiciforme, cilíndrica, ocupant més de la mitat del talle, en numerosos cims laxa o densament dispostes; cims de fins a 11 cm i laxas en la fructificació, a voltes geminadas. Bràcteas de 3’5-5’5 (-7) mm, més curtes que el cáliz, estretament ovado-lanceoladas, assentades, en base asimètrica i un costat decurrente. Cáliz en lòbuls de 3’5-6 x 0’5-1 (-1’5) mm, lineares, linear-lanceolados o linear-oblongos i subobtusos en la floració, allargant-se fins a 4-8 (-9) x (0’7-) 1-1’6 mm en la fructificació, en indumento doble de bolets llarcs, sobretot en el marge i nervi mig, i pèls curts més o menys abundants. Corola de (7-) 10-14 (-16) mm, infundibuliforme, llaugerament zigomorfa, en tubo generalment ben marcat i més llarc que el cáliz, en pèls llarcs sobre els nervis i glabra o laxamente coberta de pèls curts i aplicats en el restant per la part externa, llevat en el tubo, en els tres lòbuls inferiors generalment ciliats i els dos superiors alguna cosa més llarcs i més amples i sense cilios en el marge, rosada, groc-rosada o blanquecina, a voltes llaugerament teñir de blava-violeta. Androceo en els 5 estams llaugerament exertos, en filaments glabros i rojosos. Núculas de (1’8-) 2-3 x 1’5-2 (-2’2) mm, densa i diminutamente tuberculadas, en alguns tubèrculs més amples i poc pronunciats. 2n= 16.
Observacions
[editar | editar còdic]Prou polimorfa pel que fa a indumento, tamany i forma dels fulls, densitat de l'inflorescència, llongitut dels cims que la componen, i forma i indumento de la corola. Les poblacions del S i SE de Espanya presenten en general fulls més curts, indumento híspido o seríceo-híspido en bolets prou rígits, #inflorescència en cims laxamente dispostes i llargues, i corola en general en un tubo ben marcat més llarc que el cáliz i pèls llarcs sobre els nervis i en els lòbuls i pèls curts aplicats, laxa i més o menys regularment disposts, rara volta subglabra. Varen ser separades per Willkomm (in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hisp. 2: 485, 1870), com var. setosum Willk. Les del C i W d'Espanya presenten en general fulls més llarcs i estretes, en indumento seríceo en bolets a penes rígits, inflorescència en cims densament disposts i curtes, i corola en tubo menys marcat, en pèls curts escassos, a voltes absents, i lòbuls llaugerament teñir de blau-violeta. Les diferències no són, no obstant, tan marcades com per a separar-les taxonómicamente; en el S i ES es troben a voltes plantes en inflorescència densa o en corola en pèls sobre els nervis i el restant pràcticament glabro, o en tubo a penes marcat, i en el W plantes en inflorescència laxa, o en corola en tubo ben marcat, en pèls llarcs sobre els nervis i més o menys pelosa en tota la seua superfície.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echium flavum va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicat en Fl. Atlant. 1: 165 1798.[2]
- Citologia
Número de cromosomes de Echium flavum (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: n=8[3]
- Etimologia
Echium: nom genèric que deriva del grec echium, lo que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorden vagament al cap d'un escurçó.
flavum: epítet llatí que significa "groc".[4]
- Varietats
- Echium flavum subsp. saetabense (Peris, Figuerola & G.Stübing) Mateo & M.B.Crespo
- Echium fontanesii DC.[5]
- Echium italicum Salzm. ex Ball
- Echium italicum subsp. flavum (Desf.) O.Bolòs & Vigo
- Echium valentinum Lag.
- subsp. saetabense (Peris, Figuerola & G.Stübing) Mateo & M.B.Crespo
- Echium saetabense Peris, Figuerola & G.Stübing[6]
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: raïl colorá, zanca de perdiu, zanca de perdiu.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Jardí Botànic
- ↑ «Echium flavum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de setembre de 2013.
- ↑ Recontes cromosòmics en plantes vasculars espanyoles. 2. Fernández Casas, J. (1978) Saussurea 9: 45-50
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 5,0 5,1 «Echium flavum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Echium flavum en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Echium flavum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.