Anar al contingut

Echinospartum boissieri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinospartum boissieri (Echinospartum boissieri)

Echinospartum boissieri és una espècie pertanyent a la família de les fabáceas.

Archiu:Echinospartum boissieri Habitat 2009-7-25 SierraNevada.jpg
En el seu hàbitat

Descripció

[editar | editar còdic]

Forma mates pulvinulares. Té brots de fins a 40 cm d'altura, abundantment ramificats, en branques d'últim orde lignificadas i espinoses. Folíols lineares; estípulas soldadas al pecíol. Flores geminadas, dispostes lateralment en la part superior de les branques. Cáliz de 6-9 mm, densament viloso, en dents acuminados. Corola d'11 -l3 mm, de vilosa a densament vilosa, groga. Llegum ovoidea, densament vilosa. Té un número de cromosomas de: 2n=44. Florix i fructifica de juliol a agost.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en xares cacuminales d'alta montanya, sobre calcàreas i dolomías; a una altitut de (750)1100-2200 metros en la Montanyes de la Bètica, des de Ciutat Real i Albacete fins a Càdis.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinospartum boissieri va ser descrita per (Spach) Rothm. i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 72: 83. 1941.[2]

Etimologia

Echinospartum: nom genèric que deriva del grec antic: echînos ; llatíissat echinus = "erizo, marí i terrestre, cúpula de les castanyes, etc."; i el gènero Spartium L. Les plantes d'este gènero en freqüència són espinoses i redonejades.[3]

boissieri: epítet otorgat en honor del botànic francés Pierre Edmond Boissier.

Sinonímia
  • Genista boissieri Spach
  • Genista webbii var. boissieri (Spach) C.Viciós
subsp. webbii (Spach) Greuter & Burdet
  • Echinospartum boissieri subsp. webbii (Spach) Smithies
  • Genista boissieri subsp. webbii (Spach) Rivas Goday & Rivas Mart.
  • Genista webbii Spach[4]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: abulaga macho, albulaga, aliaga, aliaga achaparrá, arbulaga, aulaga, bolina, cambrión, cambrón, erizones, molina, molí, pionio, piorno, piorno blanc, piorno fi, toliaga, toliaga blanca.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]