Echinopsis tacaquirensis
Echinopsis tacaquirensis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica del sur de Bolívia, específicament en els departaments de Chuquisaca, Potosí i Tarija. Ademés s'ha introduït en Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis tacaquirensis és una espècie de cactus de creiximent arbustiu que es ramifica des de la base, formant numeroses branques ascendents densament dispostes. Pot alcançar fins a 2,5 m d'altura. Els tallos són cilíndrics, robusts i de color vert obscur, en un diàmetro de fins a 15 cm.
Els tallos presenten fins a 9 costelles ben definides, d'aproximadament 2 cm d'altura. A lo llarc de les costelles es disponen aréolas grans, de forma redona a ovalada, de color blanc i separades entre 1 i 1,5 cm. Medixen uns 7 mm en les redones o fins a 12 mm en les ovalades. Les aréolas estan cobertes per un dens tomento de llana grisa-marró; en la joventut presenten un penacho de fins a 1,5 cm de pèls molt fins, gris-blanquecinos, que cauen en el temps.
Cada aréola produïx numeroses espines, que no sempre es distinguixen clarament entre centrals i radials. Poden superar les 20 per aréola i es distribuïxen sobre tota la superfície, concentrant-se en la part superior. Generalment són radiadas, d'aspecte cerdoso a acicular i en ocasions entrellaçades. El seu color varia del blanc al rosat o negruzco i medixen entre 1 i 6 cm de llongitut.
Les flors es localisen prop de l'àpiç dels tallos, són grans, en forma d'embut, de color blanc a rosat pàlit i alcancen fins a 23 cm de llongitut. El ovari i el tubo floral estan coberts de escamas i densa llana marró, especialment en l'ovari a on alcança uns 2 cm de llongitut. Les escamas de la part inferior del tubo són escasses, mentres que en la zona superior són més numeroses, lanceoladas i es toquen en la base. Els sàpia'ls inferiors medixen 5 mm i els superiors s'integren progressivament en els pétals externs, que són lanceolados, puntaguts, de 6 cm de llarc i aproximadament 1 cm d'ample en la base. Els pétals interns són més llarcs i prims, alcançant 12 cm de llongitut i 3 cm d'ample.
Els estams són numerosos i es disponen en dos séries; els superiors, situats en la boca del tubo, medixen una miqueta més de 2 cm, molt més curts que els pétals. Les anteres tenen 3 mm de llongitut i els filaments, en estat sec, són plans i de color negre-marró. El estil és robust i descolla per damunt dels estams. Els fruts són de color vert obscur i alcancen fins a 4 cm de diàmetro.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es restringix al sur de Bolívia, a on es troba de manera natural en els Chuquisaca, Potosí i Tarija. Fòra del seu ranc original, ha segut introduïda en Espanya.[3][4]
Habita principalment en biomas àrits i semiáridos, com a deserts i xares seques, desenrollant-se sobre sols pedregosos o rocosos. Es troba a altituts elevades, entre els 2.000 i 3.500 m s. n. m., a on les condicions climàtiques es caracterisen per una marcada estacionalidad i precipitacions escasses. És típica de les valls interandinos estacionalmente secs, en ambients en vegetació oberta i boscs ralos, sent més freqüent en ales en exposició nort, a on la insolació és major.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus tacaquirensis, publicada en 1916 pel botànic alemà Friedrich Karl Johann Vaupel en la revista ilustrada Monatsschrift für Kakteenkunde 26: 122.[5]
Més vesprada, els botànics Heimo Friedrich i Gordon Douglas Rowley varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis tacaquirensis. Varen registrar estos canvis en la revista científica I.O.S. Bulletin; Journal of the International Organization for Succulent Plant Study 3: 98, publicada en 1974.[3][6]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- tacaquirensis: epítet geogràfic que fa referència a la regió de Tacaquira, en el departament bolivià de Chuquisaca, lloc a on es troba l'espècie. El sufix llatí -ensis és comú en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, categoria que indica que l'espècie no enfronta actualment un risc elevat d'extinció a nivell global. Ademés, no s'han identificat amenaces greus per a la conservació de l'espècie.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis tacaquirensis es cultiva principalment com planta ornamental i resulta relativament comuna en coleccions de cactus a nivell mundial. Presenta un creiximent llent i mostra una resistència moderada a la fredor, encara que no tolera gelades intenses, que poden provocar la mort de la planta.
Per al seu cultiu es recomana utilisar un substrat ben drenado, adequat per a cactus i suculentes. Durant l'estiu convé regar de forma regular, sempre en acabant de que el substrat s'haja secat per complet. En hivern els recs deuen reduir-se al mínim, mantenint la planta casi seca. Pel seu porte, necessita espai suficient per al desenroll de les raïls; el transplant sol realisar-se cada dos anys o quan la planta supera el tamany de la test.
Sobre l'exposició, requerix ombra llaugera durant les primeres etapes de creiximent. En la madurea tolera major insolación, encara que en cultiu s'adapta millor a la semisombra, ya que l'exposició directa i prolongada al sol pot provocar cremades greus i comprometre la seua supervivència.
L'espècie soporta descensos breus de temperatura de fins a −5 °C. Per a un cultiu segur, s'aconsella mantindre-la en hivern a temperatures propenques als 10 °C i en el substrat completament sec, ya que la humitat en condicions fredes resulta perjudicial.
La propagació es realisa per mig d'esquejes de talle, quan estan disponibles, o per llavors. Els esquejes s'obtenen preferentment en primavera; abans de plantar-los, es deixen secar fins que el tall cicatrise per complet i després es coloquen en un substrat llaugerament humit fins que enraízan. La sembra per llavors constituïx el método més recomanable. Les llavors es distribuïxen superficialment sobre una mescla ben drenada i germinen en un periodo aproximat de 14 a 28 dies a una temperatura propenca als 20 °C.[9]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en creiximent
-
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Detall dels fruts
-
Detall de les llavors en l'interior del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1915) [1] (en alemà), J. Neumann, pp. 122-123.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 245. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Echinopsis tacaquirensis (Vaupel) H.Friedrich & G.D.Rowley | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Echinopsis tacaquirensis: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152051A121456359».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152051A121456359.en.Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Cereus tacaquirensis Vaupel | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Echinopsis tacaquirensis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-22.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 235. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis tacaquirensis». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis tacaquirensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.