Echinopsis schieliana
Echinopsis schieliana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Perú fins al noroest de Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis schieliana és una espècie de cactus de menut tamany que sol brotar des de la base i forma coixins densos. El cos varia de globoso a cilíndric, presenta una epidermis de color vert obscur i alcança fins a 4,5 cm de llongitut i aproximadament 3,5 cm de diàmetro.
Presenta entre 13 i 21 costelles ben definides. Les areolas solen produir una sola espina central, a sovint absent en els eixemplars jóvens; quan està present, es curva cap a avall, mostra un color marró clar i medix entre 0,5 i 0,6 cm de llongitut. Ademés, presenta al voltant de 14 espines radials dispostes de forma pectinada a radiada, entrellaçades entre sí, flexibles i de color blanc, groguenc o marró, en una llongitut d'1 a 2 cm.
Les flors tenen forma d'embut curt i apareixen prop de l'àpiç del talle. El seu color varia del roig clar al roig intens, en presència ocasional de flors grogues, i medixen entre 4 i 5 cm de llongitut. Els fruts són globosos, carnosos i sucosos, en un diàmetro aproximat d'1 cm.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur de Perú, en les províncies de Cusco i Puno, fins al noroest de Bolívia, en el departament de la Pau.[2][3]
Es desenrolla principalment en el bioma tropical montano, a altituts compreses entre 3000 i 3200 m s. n. m. Creix entre pastures i grans roques en planicies, ales i crestes, a sovint junt en Echinopsis maximiliana.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lobivia schieliana publicada en 1957 pel botànic alemà Curt Backeberg en la revista ilustrada Descriptiones Cactacearum Novarum 1: 30.[4]
Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis schieliana. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 5: 92, publicada en 1987.[2][5]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
- schieliana: epítet otorgat en honor a l'entusiasta alemà dels cactus Wolfgang Schiel (1904-1978).[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta actualment un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables. Ademés l'espècie no està exposta a cap amenaça important.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis schieliana es cultiva principalment com planta ornamental. Resulta un cactus adequat per a principiantes, ya que presenta un cultiu senzill i florix en facilitat. És una espècie resistent que, inclús en certs descuits, pot produir flors vistoses i de colors lluents, per eixemple quan es manté en un ampit sec.
Requerix un substrat molt poroso i en excelent drenage per a evitar problemes d'excés d'humitat. Des de la primavera fins a l'autumne necessita recs regulars, sempre esperant a que el substrat se seque per complet abans de tornar a regar. Durant l'hivern entra en repòs vegetatiu i demanda molt poca aigua, i inclús pot prescindir del rec en els mesos més frets.
Sobre la temperatura, necessita una llaugera protecció front a les gelades. Per a un creiximent segur convé mantindre-la per damunt dels 5 °C, encara que pot soportar temperatures de fins a −5 °C o inferiors. Per a conseguir una bona floració en primavera, resulta important que durant l'hivern permaneixca a temperatures inferiors a 7 °C.
En relació en l'exposició solar, requerix llum intensa, encara que convé protegir-la del sol fort del migdia. En condicions d'ombra, el cos manté un color predominantment vert, mentres que una major exposició solar intensifica tons rojosos o marrons. Els canvis bruscs des de l'ombra o l'hivernàcul al sol directe poden provocar cremades, per lo que és recomanable una adaptació progressiva. La tolerància al sol depén de l'intensitat de la calor estival en la zona de cultiu. En primavera pot soportar el ple sol fins a l'arribada de les temperatures elevades, i en ubicacions en sol vespertí necessita ombra o semisombra durant la vesprada.
La propagació pot realisar-se per mig de llavors o a partir dels hijuelos que apareixen en la base de la planta. Estos poden deixar-se units per a formar grups compactes o separar-se quan alcancen aproximadament un terç del tamany de la planta mare i plantar-se de forma individual.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, p. 242. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis schieliana (Backeb.) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Echinopsis schieliana: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152772A121487612».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152772A121487612.en.Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Lobivia schieliana Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Echinopsis schieliana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 215. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis schieliana». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis schieliana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.