Echinopsis marsoneri
Echinopsis marsoneri és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis marsoneri és una espècie de cactus de creiximent generalment solitari. Presenta un cos globoso i alcança fins a 8 cm d'altura i diàmetro. Té la epidermis de color gris verdoso clar i el seu raïl és de tipo napiforme curta.
El talle està format per aproximadament 20 costelles comprimides i dispostes en espiral. Sobre elles es desenrollen areolas de les que emergixen espines de color gris blanquecino a groguenc, en la base més obscura. D'entre elles es distinguixen entre 2 i 5 espines centrals divergents, a sovint ganchudas i engrossades en la base, que poden alcançar fins a 7 cm de llongitut. També té entre 8 i 12 espines radials, de fins a 3 cm.
Les flors apareixen prop de l'àpiç, són curtes i tenen forma d'embut o campana. Presenten una coloració que varia del groc al taronja o roig, en la gola més obscura. Medixen aproximadament entre 5 i 6 cm tant de llarc com de diàmetro. Els fruts són ovoides, i la seua consistència va de semiseca a pegajosa.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie s'estén des de Bolívia, en el departament de Chuquisaca, fins al noroest d'Argentina, en les províncies de Bota i Jujuy.[2]
Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 2500 i 4500 m s. n. m. Creix en zones rocoses del altiplano.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinopsis marsoneri va ser descrita pel botànic alemà Erich Werdermann i publicada per primera volta en el llibre ilustrat Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 30: 55, publicat en 1932.[2][4]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- marsoneri: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste de cactus argentino Oreste Marsoner.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no enfronta un risc elevat d'extinció.
L'extracció en fins ornamentals no es considera una amenaça rellevant, ya que l'espècie es reproduïx en facilitat a partir de llavors i el seu cultiu és relativament senzill. Aixina mateix, fins al moment no s'han identificat atres amenaces importants que afecten a les seues poblacions naturals.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis marsoneri es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie de creiximent estival, de cultiu senzill, que produïx flors de forma regular quan rep un periodo adequat de repòs hivernal. Per al seu cultiu, requerix un substrat molt poroso, llaugerament àcit i en bon drenage. El transplant es realisa cada dos o tres anys, en una test profunda que permeta el desenroll de la seua raïl pivotante. Per la seua tendència a la pudrición, convé utilisar recipients en drenage eficaç i un compost molt airejat.
El rec deu ser moderat entre primavera i estiu, evitant els excessos. Durant l'hivern la planta deu permanéixer completament seca, a temperatures compreses entre 5 i 15 °C, i en un ambient en baixa humitat. L'excés d'aigua i la falta de llum provoquen deformacions i pèrdua de la seua forma característica.
Necessita una exposició en abundant sol i bona ventilació. La llum intensa favorix la bronzejada del talle, la floració i la formació d'espines. Tolera gelades lleus si es manté seca, en resistència aproximada fins a –5 °C durant periodos curts. Les diferències tèrmiques entre el dia i la nit i un substrat fresc contribuïxen al seu bon estat general, mentres que la calor estancada resulta perjudicial.
Durant l'etapa de creiximent es recomana un fertilisant ric en potassi i fòsfor, en baix contingut en nitrogen, ya que este últim debilita els teixits de les plantes suculentes. En condicions adequades presenta pocs problemes de plagues. Pot vore's afectada per aranya roja, que es controla per mig de recs per aspersión ocasionals. Les cochinillas poden aparéixer tant en la part aérea com en les raïls, encara que solen causar danys llimitats. La podrimenta sorgix principalment per un rec excessiu o una ventilació deficient.
La propagació es realisa per llavors o per brots. Les llavors germinen en primavera en un determini de 7 a 14 dies, a temperatures de 21 a 27 °C. Les plántulas requerixen ventilació progressiva, protecció front al sol directe i manipulació únicament despuix d'un correcte enraizamiento, moment en el que poden transplantar-se a tests individuals.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 236. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis marsoneri Werderm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ 3,0 3,1 «Echinopsis marsoneri: Lowry, M. & Ortega-Baes, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152708A121485442».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152708a121485442.en.Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Echinopsis marsoneri | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 148. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis marsoneri». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis marsoneri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.