Anar al contingut

Echinopsis lageniformis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinopsis lageniformis (Echinopsis lageniformis)

Echinopsis lageniformis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia, específicament dels departaments de La Pau, Cochabamba, Chuquisaca, Santa Creu i Tarija. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis lageniformis és una espècie de cactus de porte arbòreu, en certa ramificació i una altura de fins a 5 m. El talle és cilíndric, de color vert clar i llaugerament glauco, en un diàmetro de 10 a 15 cm.

La planta presenta entre 4 i 8 costelles romas, separades per regates àmplies i poc profunts. Sobre elles es disponen areolas grans, en una separació de fins a 2 cm. Cada areola desenrolla de 2 a 6 espines desiguals, de forma acicular a subulada. No mostren engrosamiento basal i tenen una coloració groguenca, en llongituts de fins a 10 cm.

Les flors són blanques, d'obertura nocturna i en forma d'embut, i alcancen fins a 18 cm de llongitut. Els fruts són esfèrics, en pilosidad externa, i medixen entre 5 i 6 cm de llarc.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en Bolívia, específicament en els departaments de La Pau, Cochabamba, Chuquisaca, Santa Creu i Tarija. Ademés, és possible que també s'estenga de forma natural al veí Perú, encara que esta presència encara requerix confirmació formal. Fòra del seu ranc original, l'espècie ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya), a on es cultiva principalment en fins ornamentals i s'ha naturalizado en alguns sectors per la seua tolerància a ambients àrits.[2][3]

Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 1000 i 3300 m.s.n.m. En la vall de la Pau sol créixer en penya-segats i ales rocoses propenques als rius, a on troba suficient llum i drenage natural. Les seues poblacions apareixen en vàries zones aïllades, lo que sugerix una distribució fragmentada típica d'espècies adaptades a ambients àrits. Ademés, és freqüent observar-la en les vores de camps de cultiu i àrees intervingudes, a on tolera sols pobres i exposició intensa al sol.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus lageniformis, publicada en 1861 pel botànic alemà Carl Friedrich Förster en la revista ilustrada Hamburger Garten- Blumenzeitung 17: 164.[4]

Més vesprada, els botànics Heimo Friedrich i Gordon Douglas Rowley varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis lageniformis. Varen registrar estos canvis en la revista científica I.O.S. Bulletin; Journal of the International Organization for Succulent Plant Study 3: 95, publicada en 1974.[2][5]

Etimologia


  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
  • lageniformis: epítet específic format a partir de les paraules llatines lăgēna (que significa 'botella', 'flasco') i formis (que es traduïx com 'en forma'), en alusió al seu peculiar talle en forma de botella.[7][8]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables. Actualment, no s'han identificat amenaces importants per a esta espècie, i la seua distribució i abundància en l'hàbitat natural semblen mantindre's adequades.[3]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Us ornamental

[editar | editar còdic]

Echinopsis lageniformis es cultiva principalment pel seu valor ornamental, ya que vàries de les seues varietats són molt apreciades pels coleccionistes de cactus. Entre estes s'inclouen una varietat cristada, dos variants de creiximent monstruoso i un clon més recent que combina característiques monstruosas i cristadas. Estes formes presenten un creiximent més llent que la varietat estàndar, pero la seua morfologia inusual les fa especialment buscades pels coleccionistes.[9]

La forma monstruosa de l'espècie, coneguda popularment com a “planta del pene” o “cactus del pene”, es distinguix per tallos curts que es ramifican intensament, formant un arbust baix i espinós. La part superior de cada segment de talle és plana i carix d'espines, mentres que la part inferior desenrolla espines i mostra tendència a formar costelles, contrastant en l'hàbit columnar típic de l'espècie.[10]

Atres usos

[editar | editar còdic]

La planta conté diversos #alcaloide psicoactivos, entre els que destaca la mescalina, #present en concentracions que en alguns eixemplars superen a les del cactus de Sant Pedro (Echinopsis pachanoi). Esta característica ha dut a que I. lageniformis tinga una llarga tradició d'us chamánico i ritual en les cultures de les seues regions natives, a on s'ampra en fins visionaris i ceremoniales.[3][11]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 233. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis lageniformis (C.F.Först.) H.Friedrich & G.D.Rowley | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-12.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Echinopsis lageniformis: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152817A121489925».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152817a121489925.en.Consultat el 2025-12-11.
  4. ↑ «Cereus lageniformis C.F.Först. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-12.
  5. ↑ «Echinopsis lageniformis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-12.
  6. ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  7. ↑ «Echinopsis lageniformis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-12.
  8. ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 131. ISBN 978-3-642-05597-3.
  9. ↑ «A UHPLC-(ESI)MS/MS method for the determination of the psychedelic secondary metabolite mescaline in San Pedro (Trichocereus spp.) and its applicability for screening mescaline in other cacti varieties.».Forensic Chemistry.44
    100659.ISSN 2468-1709.doi:10.1016/j.forc.2025.100659.Consultat el 2025-07-16.
  10. ↑ «Echinopsis lageniformis». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-11.
  11. ↑ «New mescaline concentrations from 14 taxa/cultivars of Echinopsis spp. (Cactaceae) (“Sant Pedro”) and their relevance to shamanic practice».Journal of Ethnopharmacology.131(2)
    356–362.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/j.jep.2010.07.021.Consultat el 2025-12-12.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Echinopsis_lageniformis&oldid=584784»