Echinocereus poselgeri
Echinocereus poselgeri, coneguda comunament com sacasil,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Texas (Estats Units) fins al nordest de Mèxic, específicament en els estats de Nou #León, Tamaulipas i Coahuila.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus poselgeri és una espècie de cactus que es caracterisa per desenrollar numerosos brots prims que s'estenen entre la vegetació propenca i trepen per plantes leñosas per a sostindre's. Els brots són ferms i cilíndrics, es afinan cap a l'àpiç i mostren un to vert azulado obscur. Medixen entre 0,6 i 1,2 m de llarc i entre 1 i 2 cm de gruixa.[2] La planta posseïx una raïl tuberosa similar a la d'una dalia.
Presenta entre 8 i 10 costelles baixes, poc visibles i sense tubèrculs. Les areolas duen una espina central orientada cap a la punta del talle, de color obscur, llaugerament aplanada i de fins a 0,9 cm de llongitut. També tenen entre 8 i 16 espines radials, curtes, de color blanquecino o grisáceo en la punta més obscura, que medixen entre 0,2 i 0,45 cm.[3]
Les florés apareixen ocasionalment en l'extrem dels tallos, encara que sorgixen en major freqüència prop de l'àpiç en brots més vells. Tenen forma d'embut i un color rosat magenta intens. Alcancen fins a 6 cm de llarc i 7 cm de diàmetro. Els fruts són ovoides, en colors que van del vert obscur al marró, i conserven la llana i les espines inclús en madurar.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Texas (Estats Units) fins al nordest de Mèxic, específicament en els estats de Nou #León, Tamaulipas i Coahuila.[5]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 10 i 1150 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en sols arenencs de valls i tossals.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus poselgeri va ser descrita pel botànic francés Charles Lemaire, i publicada per primera volta en el llibre Els Cactées: 56, publicat en 1868.[5]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- poselgeri: epítet específic otorgat en honor al botànic alemà Heinrich Poselger (1818-1883), qui va descriure la mateixa espècie baixe el nom illegítim de Cereus tuberosus.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. No obstant, algunes poblacions es veuen amenaçades per la recolecció illegal de plantes en fins medicinals i veterinaris.[6]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Echinocereus poselgeri es cultiva principalment com planta ornamental i la propagació es realisa per mig de llavors o esquejes. Requerix rec moderat i un substrat ben drenado. Durant l'hivern necessita un periodo fret i sec, en temperatures entre −5 i 10 °C; este descans favorix la seua floració i manté la planta en bon estat. L'espècie tolera gelades de −7 °C i, en ocasions, fins a −10 °C. Creix millor a ple sol o en ombra llaugera. En climes templats es desenrolla be a l'aire lliure quan es planta en sols arenencs o molt ben drenados.[4]
Atres usos
[editar | editar còdic]En algunes comunitats s'utilisa la raïl com a remei veterinari per a tractar fractures i com antiinflamatorio.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: sacasil, viborita, zacasil, zacaxochil, zacoxóchitl, zocoxochitl o orgue menut sacasil.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta -
Detall dels capolls florals
-
Planta en floraación -
Detall de la flor -
Detall del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Sacasil (Echinocereus poselgeri)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-14.
- ↑ «poselgeri». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-14.
- ↑ Anderson; Eggli, Urs; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 204. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus poselgeri». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-14.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus poselgeri Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-14.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Echinocereus poselgeri: Corral-Díaz, R., Goettsch, B.K., Gómez-Hinostrosa, C., Terry, M. & Heil, K.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151193A121440514».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151193a121440514.en.Consultat el 2025-11-14.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus poselgeri» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-14.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, {{{nom2}}} (2004). (en en), Springer, p. 190. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus poselgeri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.