Echinocereus pentalophus
Echinocereus pentalophus, coneguda comunament com alicoche fals,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Texas (Estats Units) fins a l'est de Mèxic, específicament en els estats de Nou #León, Jalisco, Coahuila, Sant Luis Potosí, Hidalgo, Guanajuato, Tamaulipas i Querétaro.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus pentalophus és una espècie de cactus molt ramificada que forma grups baixos i estesos de fins a 1 m de diàmetro. Els brots són ferms i carnosos, de forma cilíndrica, erectos o alguna cosa rastreros, de color vert groguenc a vert grisáceo, en una llongitut de 20 a 70 cm i una gruixa d'1 a 6 cm.
La planta presenta de 3 a 8 costelles, per lo general agudes i rectes, que en el temps poden tornar-se tuberculadas. En elles es troben les areolas, en 0 a 1 espina central, estesa, de color groguenc a marró obscur i de fins a 3 cm de llongitut. Cada areola té ademés de 3 a 8 espines radials, rectes, de color blanquecino a groguenc i de fins a 2 cm de llarc, sent les superiors més menudes.[2]
Les flors apareixen llunt dels àpiços dels tallos, són àmpliament acampanadas i de color rosa lluent a rosat magenta, encara que en rares ocasions poden ser blanques, en la gola blanca o groga. Medixen de 8 a 10 cm de llarc i de 10 a 15 cm d'ample. Els fruts són ovoides, de color vert, en espines marrons i llana solta, i s'òbrin de forma irregular en madurar.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur de Texas (Estats Units) fins a l'est de Mèxic, específicament en els estats de Nou #León, Jalisco, Coahuila, Sant Luis Potosí, Hidalgo, Guanajuato, Tamaulipas i Querétaro.[4]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 200 i 2100 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en sols minerals arenencs rics en humus.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus pentalophus, publicada en 1828 pel botànic suís Augustin-Pyramus de Candolle en la revista científica Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 17: 117.[6]
Més vesprada, el botànic francés Charles Lemaire va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus pentalophus. Va registrar estos canvis en el llibre Els Cactées: 56, publicat en 1868.[7]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- pentalophus: epítet específic format a partir del grec penta (que significa ‘cinc’) i lophē (que significa ‘cresta’), en alusió a les 5 costelles que solen presentar els brots de l'espècie.[9][10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:[3][11]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus pentalophus subsp. leonensis
(Mathsson) N.P.Taylor |
Té brots erectos. Presenta de 6 a 8 costelles en fins a 9 espines. | Nordest de Mèxic (Coahuila i Nou #León) | |
| Echinocereus pentalophus subsp. pentalophus | Té brots erectos o rastreros. Presenta de 3 a 5 costelles en 3 a 7 espines. | Este de Mèxic (Nou #León, Jalisco, Coahuila, Sant Luis Potosí, Hidalgo, Guanajuato, Tamaulipas i Querétaro) | |
| Echinocereus pentalophus subsp. procumbens
(Engelm.) W.Blum & Mich.Lange |
Té brots semi-rastreros. Presenta de 4 a 5 costelles en 5 a 7 espines. | Des de Texas al nordest de Mèxic (Tamaulipas) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus pentalophus es cultiva principalment com planta ornamental i es multiplica en facilitat per llavors o esquejes obtinguts de brots basals. És un cactus de creiximent relativament ràpit, fàcil de cuidar i de floració abundant, adequat per a tests o cistelles colgantes.
Preferix un substrat molt poroso i be drenado, en un pH llaugerament àcit i sense excés de pedra calcàrea. Requerix recs moderats des de la primavera fins a l'autumne i deu mantindre's sec durant l'hivern. En estiu respon be a un fertilisant ric en potassi.
Necessita bo allumenament i tolera el sol directe, encara que agraïx una miqueta d'ombra durant les hores més caloroses. En hivern requerix un periodo fresc i sec per a estimular la floració. Pot soportar gelades llaugeres de fins a –5 °C si el sol permaneix sec. L'espècie creix be en interiors lluminosos, hivernàculs o jardins de roca, a on forma grups densos i colgantes. Els brots poden adquirir tonalitats púrpures en hivern i recuperen el seu color vert en primavera.
Les plantes sanes rara volta presenten problemes de plagues, encara que poden vore's afectades per àcars rojos o cochinillas si les condicions són inadequades. La pudrición solament apareix quan hi ha excés d'humitat. La propagació per esquejes és senzilla: es talla un segment de talle en estiu, es deixa secar uns dies i es planta sobre un substrat sec i ben airejat.[12]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Ilustració de 1904 -
Porte de la planta -
Detall de les flors
-
Planta en cultiu
-
Planta en el seu hàbitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche fals (Echinocereus pentalophus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «pentalophus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 202-203. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Echinocereus pentalophus (DC.) Engelm. ex Haage | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus pentalophus: Goettsch, B.K., Gómez-Hinostrosa, C., Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152059A121457023».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152059a121457023.en.Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Cereus pentalophus DC. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Tropicos | Name - Echinocereus pentalophus (DC.) Lem.». tropicos.org. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus pentalophus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, pp. 181-182. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus parkeri N.P.Taylor | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-13.
- ↑ «Echinocereus pentalophus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus pentalophus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.