Echinocereus chisoensis

Echinocereus (Echinocereus chisoensis)

Echinocereus chisoensis, coneguda comunament com alicoche chiso, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic (concretament en els estats de Coahuila, Chihuahua i Durango).

Descripció

Echinocereus chisoensis és una espècie de cactus que creix de forma solitària i presenta un talle cilíndric. La seua altura varia entre 12,5 i 25 cm, i el seu diàmetro entre 3,5 i 5 cm. La epidermis mostra un color vert obscur i les raïls són tuberosas i engrossades.

La planta desenrolla entre 10 i 16 costelles tuberculadas, d'aproximadament 1 cm d'ample i entre 0,7 i 1 cm d'alt. Les areolas, de forma redona, medixen prop de 3 mm de llarc i s'ubiquen a una distància de 6 a 8 mm entre sí. Les espines centrals, entre 1 i 6 per areola, es disponen adossades o llaugerament esteses. Estes espines medixen entre 0,7 i 2,5 cm de llarc i són de color negre. També presenta d'11 a 16 espines radials, que es disponen adossades o alguna cosa erectas, en una llongitut de 0,5 a 2 cm i una coloració blanca en la punta obscura. En la seua etapa primerenca, les plántulas apareixen densament cobertes de pèls.

Florix en primavera. Les flors tenen forma d'embut i exhibixen una tonalitat de color rosat clar a magenta en goles blanques (o a lo manco més pàlides) i centres roig carmesí obscur. Alcancen uns 6 cm de llarc i un diàmetro d'entre 5 i 7 cm. L'ull floral és redona, espinosa i presenta una coberta lanosa. Les flors s'òbrin a mija demà, es tanquen de nit i repetixen este cicle durant un periodo d'1 a 3 dies.

El tubo floral medix fins a 3 cm de llarc i mostra un color marró rojós. El ovari, de color vert, medix entre 2 i 2,8 cm de llarc. Les areolas en esta zona contenen de 10 a 15 espines, en llongituts que van de 0,5 a 2,5 cm i colors que varien del blanc al marró. Els pétals alcancen fins a 4 cm de llarc i entre 1 i 1,5 cm d'ample. La cambra de néctar medix fins a 7 mm. Els estams tenen filaments de color groguenc verdoso, en una llongitut d'1 a 1,5 cm, i anteres grogues. El estil és blanc i pot alcançar fins a 3,5 cm de llarc. El estigma presenta entre 10 i 11 lòbuls, de 5 a 8 mm de llarc, en una coloració verda.

Els fruts són ovalats i maduren en un periodo d'aproximadament dos mesos. La seua llongitut varia entre 2,5 i 3,5 cm, i el seu diàmetro entre 1 i 1,5 cm. Són de color vert, en polpa blanca. En madurar, s'òbrin longitudinalmente i en el seu interior contenen llavors de color marró obscur. Estes medixen entre 1 i 1,2 mm de llarc, i entre 0,8 i 1 mm d'ample. La testa no presenta #perforació i està recoberta de barrugues molt marcades. Esta espècie és diploide, en un número de cromosomes de 2n = 22.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén suroest de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic (concretament en els estats de Coahuila, Chihuahua i Durango). Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca i creix sobre calcàrea en grava, a altituts que oscilen entre els 650 i els 750 metros sobre el nivell de l'mar.

Ecologia

Un estudi realisat en 1999 i 2000 sobre la biologia reproductiva i l'ecologia de la polinisació de Echinocereus chisoensis va mostrar que esta espècie presenta homogamia, és dir, la maduració simultànea dels òrguens reproductius masculins i femenins. Ademés, no pot autopolinizarse de forma efectiva (autoincompatibilidad) i necessita polen d'atres individus per a reproduir-se (xenogamia).

La polinisació depén en gran mida de l'abella Diadasia rinconis, una espècie oligoléctica que visita principalment flors de cactus. Encara que les visites d'estes abelles són escasses, la planta mostra una alta taxa de fructificació per mig de polinisació oberta i els fruts generats contenen una gran cantitat de llavors.

Taxonomia

Echinocereus chisoensis va ser descrita pel botànic nortamericà William Taylor Marshall i publicada per primera volta en la revista científica Cactus and Succulent Journal 12: 15 en 1940.

Etimologia

• Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.
• chisoensis: epítet geogràfic que fa referència a la presència de l'espècie in les montanyes Chisos, en el Parc Nacional Big Bend (Texas).

Subespecies

Actualment es distinguixen dos subespecies:

Image	Subespecie	Descripció	Distribució
	Echinocereus chisoensis subsp. chisoensis	Té brots que no solen estar constreñidos anualment i flors de fins a 6 cm de llarc en la base del periant intern de color roig intens	Suroest de Texas
	Echinocereus chisoensis subsp. fobeanus (Oehme) N.P.Taylor	Presenta brots a sovint constreñidos en seccions anuals i flors de fins a 9.5 cm de llarc en la base del periant intern de color vert pàlit o marró clar.	Noreste de Mèxic (de l'est de Durango al suroest de Coahuila)

Sinonímia

• Sinònims de Echinocereus chisoensis subsp. chisoensis:
  • Echinocereus fobeanus subsp. metornii (G.Frank) W.Blum & Mich.Lange, 1998
  • Echinocereus metornii G.Frank, 1990
• Sinònims de Echinocereus chisoensis subsp. fobeanus:
  • Echinocereus chisoensis var. fobeanus (Oehme) N.P.Taylor, 1985
  • Echinocereus fobeanus Oehme, 1940

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “En Perill d'Extinció (EN)”.

Les principals amenaces que afecten a Echinocereus chisoensis inclouen la recolecció illegal d'eixemplars, la herbivoría per part de rosegadors i l'invasió de Cenchrus ciliaris, una espècie d'herba invasora nativa d'Àfrica i Àsia que s'estén especialment a lo llarc de les rieres. Ademés, alguns factors com la degradació de l'hàbitat provocada pel pastoreig en el passat, el canvi climàtic o atres causes encara no identificades podrien estar llimitant l'establiment de noves plantes a partir de llavors.

Usos

Echinocereus chisoensis es cultiva principalment com planta ornamental pel seu valor estètic i la seua floració vistosa. Resulta adequada per a cultiu en test, sempre que s'utilise un substrat mineral molt poroso, en bon drenage i baixa proporció de matèria orgànica. Sol créixer sobre sols calizos, per lo que un aporte adicional de calcio pot favorir el seu desenroll. També s'adapta a substrats pobres i rocosos en exteriors.

Esta espècie creix llentament, encara que pot desenrollar-se en major rapidea si rep calor, recs controlats i fertilisació diluïda durant la temporada de creiximent. Necessita un lloc solejat, tolera el sol directe i, si es cultiva en interiors, requerix a lo manco quatre hores diàries de llum solar directa. Encara que necessita més humitat que atres cactus desérticos per a florir, és molt sensible a l'excés de rec, lo que pot provocar pudrición.

En el seu hàbitat natural soporta temperatures de fins a -25 °C, pero en cultiu es recomana mantindre-la per damunt dels 5 °C i completament seca en hivern. Pot resistir descensos puntuals per baix dels -5 °C si es troba en condicions seques i ben ventilades. Durant l'hivern, convé reduir el rec i suspendre la fertilisació per a favorir la letàrgia i evitar el creiximent dèbil per falta de llum.

Per a un creiximent adequat, necessita transplants periòdics i tests amplis, poc profundes i en bon drenage. Encara que no és especialment sensible a plagues o malalties, un excés d'humitat durant époques fredes pot favorir infeccions fúngicas.

La propagació es realisa principalment per llavors, encara que també pot multiplicar-se per mig de esquejes, ya que forma ramificacions basals en el temps. Les llavors germinen en facilitat en tests si se'ls proporciona un ambient adequat. Per a un desenroll òptim, necessiten humitat controlada, un substrat ben drenado i una bona disponibilitat d'aigua, llum i nutrients durant el periodo de creiximent.