Dzibilchaltún (zona arqueològica)
Dzibilchaltún (originalment cridat Ich Kaan Tu'Ho) és una antiga zona arqueològica maya localisada en l'estat de Yucatán, Mèxic, la qual va constituir una gran ciutat maya integrada per diversos grups arquitectònics ceremoniales conformats per piràmides, temples, places, i esteles, comprén aproximadament 25 hectàrees sent el seu edifici més representatiu el Temple de les Sèt Nines en el qual durant els equinoccios de primavera i autumne (cada 21 de març i setembre respectivament) posiciona perfectament el sol sobre les entrades del temple generant un eixemple de fenomen arqueoastronomico maya, també conserva una ret de llarcs camins prehispànics coneguts com sacbé que conecten diversos punts de la ciutat cap a la plaça principal i al cenote Xlacah.[1]
Dzibilchaltún va tindre un llarc desenroll històric que inicia des del periodo preclàssic al voltant del 600 a. C. al periodo posclàssic en l'any 1100 d. C., sent el seu apogeu durant el periodo clàssic tardà entre el 800 al 1000 d. C., época en que la ciutat es va consagrar com una potència regional de més de 25,000 habitants i va aplegar a dominar una gran extensió de la part nort-occidental de la Península de Yucatán.[2]
Ubicació
Dzibilchaltún s'ubica en l'estat mexicà de Yucatán, aproximadament a 17 quilómetros al nort de Mèrida, la capital de l'estat dins del Parc nacional Dzibilchaltún.[3]
Toponímia
El seu nom fa referència a les numeroses esteles de pedra llaurades en texts jeroglífics erigides a lo llarc del lloc i significa «a on hi ha escritures sobre pedres planes» en llengua maya.[4]
Referències
- ↑ «Yucatán - Arqueologia - Dzibilcahtún».
- ↑ «Llocs INAH - Dzibilchaltún».
- ↑ Elvia Rodríguez Cirerol, Dzibilchaltín. Guia arqueològica de la regió nort de Yucatán. Cultur. Govern de l'Estat de Yucatán. 1994.
- ↑ Arqueologia de Yucatán: Dzibilchaltún
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dzibilchaltún (zona arqueológica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.