Durea Shore
La durea Shore és una escala de mida de la durea elàstica dels materialés, determinada a partir de la reacció elàstica del material quan es deixa caure sobre ell un objecte. Durant l'ensaig, no destructiu, es medix l'altura a la que rebota el proyectil. Esta depén de la cantitat d'energia absorbida pel material d'ensaig durant l'impacte.
El nom es deu a Albert F. Shore, qui en 1907 va inventar l'escleroscopio.
Ensaig per mig de escleroscopio
[editar | editar còdic]La pràctica es realisa utilisant un escleroscopio. Es tracta d'un aparat format per un tubo de cristal per l'interior del qual cau un martell en punta de diamant redonejada. El tubo està graduat en una escala de 140 divisions. Existixen dos versions: en el model Al martell pesa 2,3 g i l'altura de la caiguda és de 251 mm. El model D utilisa un martell més pesat (36 g) i un tubo més curt (17,9 mm).
El material ensajat deu presentar una superfície plana, neta, polida i perpendicular a l'instrument. Lo habitual és fer tres ensajos i cada volta en llocs diferents, ya que el choc produïx un enduriment local de la superfície que afecta al resultat. No obstant, no es produïx pràcticament cap chafada en el material somés a la prova.cita requerida
Atres ensajos
[editar | editar còdic]Método Dinàmic
[editar | editar còdic]El método dinàmic es basa en les mides de les velocitats de impulsión i de rebot d'un cos mòvil impulsat per un resort contra la superfície del material, usualment metàlic, que s'ensaja.
Existixen curves de relació de L en HB (durea Brinell) i HRC (durea Rockwell en utilisar el con de diamant).
El temps d'ensaig és de 2 s i el durómetro pot estar en qualsevol posició (horisontal, vertical, inclinat...), n'hi ha prou en després restar al resultat 10 si estava horisontal, i diferents valors(18-26) si estava invertit.
Durea pendular
[editar | editar còdic]Es basa en la resistència que opon un material a que oscile una péndola sobre ell. Servix per a materials en reacció elàstica molt alta.
Consistix en 2 péndoles, un es recolza sobre un eix de cuarzo i l'atre sobre el material a ensajar. Es deixen caure i escomencen a oscilar, com són diferents materials tenen diferents durees, després hi ha una descompensación d'oscilacions, quan les oscilacions coincidixen de nou es medix el temps que han tardat en coincidir i després en eixe temps es traduïx a la durea corresponent.
Método UCI
[editar | editar còdic]És un aparat portàtil, en un penetrador piramidal de cares de diamant. Es coloca el penetrador que vibra en una freqüència i una càrrega de 5 kp. Segons la chafada que produïx es genera una freqüència de resonància, que és traduïda per l'aparat a la senya numèrica de la durea que s'haja seleccionat, ya que nos pot donar qualsevol (HBS, HRx, HV,...). Existix una relació directa entre la freqüència de resonància i la durea del material.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dureza Shore» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.