Duranta erecta
Duranta erecta, Tala blanc és un arbust de la família Verbenaceae, distribuïda des de Mèxic a Amèrica del Sur i les Antilles. És àmpliament cultivada com planta ornamental en jardins tropicals i subtropicales de tot lo món, i s'ha naturalizado en molts països. Es considera una espècie invasora en Austràlia, China, Suràfrica i en vàries illes del Pacífic. En Mèxic, els originaris de parla náhuatl la nomenaven Xcambocoché.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto que alcança un tamany de 2–4 m d'altura,poc espinós o inerme de fullage persistent.[2] Fulls oposts, simples, obovado-espatuladas a elíptiques, 3.2–7 cm de llarc i 1.5–3 cm d'ample, àpiç agut (a redonejat), base atenuada, marge sancer o en poques dents irregulars en la mitat superior, en diminuta pubescencia o glabras. [2]Inflorescència arracades de 5–22 cm de llarc, terminals i axilars, a voltes presentant-se com panícules, corola zigomorfa, sirimomo blanquecino o blanca. Florix en estiu.[3]Frut en forma de baya, d'un centímetro més o menys de diàmetro, groc-anaranjado en la madurea, conté una llavor en cada lóculo.Frut estretix i completament envolt pel cáliz acrescente, en apariència abayada, sucós (pot ser una miqueta amarc), groc a anaranjado lluent, tubo subgloboso 6–8 mm de llarc, dents esteses més allà del frut en un rostre torçut de 1–3 mm de llarc; frut drupáceo, pirenos 4, cada u en 2 llavors.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Viu en regions neotropicales d'Amèrica del Sur, en l'Uruguay se cita solament per al nort.[3] Es desenrolla en boscs caducifolios, encinar, xara espinosa, selva baixa caducifolia i subcaducifolia, selva mijana caducifolia i subcaducifolia, vegetació secundària derivada d'estos tipos de vegetació.[5]
Propietats
[editar | editar còdic]Els fulls i bayas de la planta són tòxicas, i s'ha confirmat que han matat a chiquets, goss i gats.[6] No obstant, els pardals mengen la fruta sense efectes nocius.[7]
En el estat d'Hidalgo, s'usa la cocció dels fulls per a purificar la sanc.
- Història
Per a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, Maximino Martínez la reporta com antipirético i estimulant.
- Química
En el frut s'han identificat els #alcaloide isoquinolina, i un derivat de la 5,6-dihidro-7H-2-piridina ademés dels monoterpenos durantósido I, durantósido II i repenósido.
Els fulls i fruts de D. repens contenen un glicósido saponínico i la presència d'àcit cianhídrico. El durantósido ha segut detectat en fulls i tallos en fulls, ademés de la amida en l'última mostra. La isoquinolina és letal per a insectes.[8]
Cultiu
[editar | editar còdic]_-_55224487405.jpg)
És àmpliament cultivada com planta ornamental en les regions tropicals i subtropicales.[7] Les seues vistoses flors i fruts ho convertixen en un complement desijable en els jardins i les flors atrauen palometas i colibríés. [ 4 ] Hi ha una gran varietat de cultivares disponibles, entre ells[7] 'alba', 'aurea', 'Aussie gold', 'gold mound', 'geisha girl', 'sapphire showers', i 'variegata'.[9]
Nomenclatura
[editar | editar còdic]Duranta erecta va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 637. 1753.[4]
Duranta: nom genèric que va ser otorgat en honor de Castor Durantes, un botànic italiano de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.[10]
El epítet específic «erecta» significa «recte». La planta també es coneix com a D. repens, del llatí «progressiva».[11]
Té 106 sinònims [4]
- Duranta angustifolia Salisb.
- Duranta dentata Pers.
- Duranta ellisiae Jacq.
- Duranta inermis L.
- Duranta integrifolia Tod.
- Duranta latifolia Salisb.
- Duranta macrodonta Moldenke
- Duranta microphylla Willd.
- Duranta microphylla Desf.
- Duranta plumieri Jacq.
- Duranta racemosa Mill.
- Duranta repens L.
- Duranta spinosa Mill.
- Duranta turbinata Tod.
- Duranta xalapensis Kunth
- Ellisia acuta L.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ O’Gorman, Helen. Mexican Flowering Trees and Plants. publisher:Ammex Associados, 1961
- ↑ 2,0 2,1 «Duranta repens L. | Museu Jardí Botànic Prof. Atilio Lombardo». jardinbotanico.montevideo.gub.uy. Consultat el 2024-08-25.
- ↑ 3,0 3,1 «Parc Artigas - Duranta erecta- Tala blanc» (en és-és). Parc Artigas. Consultat el 2024-08-25.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Duranta erecta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de giner de 2014.
- ↑ «Duranta erecta - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 2024-08-25.
- ↑ Plantilla:Cite paper
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Francis, John K.. «Duranta erecta». United States Forest Service. Consultat el 11 de decembre de 2008.
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 3 de març de 2014.
- ↑ Culbert, D. F.. «Duranta cultivars». University of Florida Institute of Food and Agricultural Sciences. Consultat el 11 de decembre de 2008.
- ↑ «Duranta erecta». Missouri Botanical Garden. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2017. Consultat el 11 de decembre de 2008.
- ↑ Culbert, D. F.. «Add drops of Gold to Florida Yards». University of Florida Institute of Food and Agricultural Sciences. Consultat el 11 de decembre de 2008.
- ↑ Duranta erecta en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- ITIS report on Duranta erecta
- USDA PLANTS database, Symbol DUER
- Durable, Dependable: Durantas! (Sant Diego Horticultural Society, via the Internet Archive)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duranta erecta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.