Dunes de Baní

Dunes de Baní

El monument natural Les Dunes de les Calderes, millor conegudes com Les Dunes de Baní es troben en la Península de les Calderes a l'est de la Baïa de les Calderes, entre els poblats de Matances, Les Calderes i Les Salines (Província Peravia, República Dominicana). El camp de dunes ocupa tota la península i s'estén per uns 15 km en llínea recta en sentit este-oest, el seu màxim esgambi; en sentit nort-sur, el seu màxim és de 3 km pero generalment és menor.

Les arenes d'estes dunes són fines i ben seleccionades, riques en cuarzo i feldespat, l'alimentació dels quals procedix dels sediment arrastrats des de la riera Baïa, la desembocadura de la qual està a uns 5 km; des del riu Baní, que desemboca a uns 12 km; i inclusivament des de la desembocadura del riu Nizao, a uns 25 km de distància. Els sediment d'estos cursos d'aigua són treballats per l'acció de les corrents i l'onage del Mar Carib i l'acció dels vents en una direcció i a velocitats més o menys constants, és responsable de la selecció i acumulació de les arenes per a formar les dunes, un fenomen natural que es va iniciar en el Pleistoceno.

L'altura màxima de les dunes alcança 35 metros i es calcula, en forma conservadora, que existixen 117.4 millons de metros cúbics de fines arenes blaves en esta àrea natural protegida, que presenta una gran bellea que no té paralel en cap atra regió de l'illa i, potser, del Carib insular, comprenent en la seua totalitat un ecosistema de característiques molt especials la conservació de les quals és d'importància prioritària.

La flora d'este monument natural s'emmarca dins de la zona ecològica del Bosc Sec Subtropical (Bs-S), encara que en la costa nort de la Baïa de les Calderes confrontant en el camp de dunes i en les zones inundades, es troba el mangle roig (Rhizophora mangle), seguit del mangle botó o fals mangle (Conocarpus erecta) en terrenys arenencs i secs. També queden algunes mostres del mangle prieto (Avicennia germinans) i del mangle groc (Laguncularia racemosa).

En les dunes, com a arbres de anclaje o fixació, es troben el aceituno (Simarouba berteroana) - endèmic d'esta regió - i el cambrón (Acacia macracantha). Atres espècies presents són la cotinilla (Metopium toxiferuna), guao (Comocladia dentata), raïm de plaja (Coccoloba uvifera), saona cimarrona (Ziziphus reticulata). Els cactus estan representats per l'espardenya (Consolea moniliformis), tuna brava (Opuntia dillenii), guasábara (Cylindropuntia caribaea), guasábara pilotera (Opuntia antillana), yaso (Harrisia nashii), cayuco (Lemairecereus hystrix i Pilocereus polygonus), el meló espinós (Melocactus lemairei) i el bombillito (Mammillaria prolifera).

La herpetofauna està representada per dos espècies de menuts fardachos dels gèneros Leiocephalus i Ameiva.

l'avifauna està composta, entre unes atres, per la garza pechiblanca (Hydranasa tricolor), viuda o doctor (Himantopus himantopus), tu-ito (Charadrius voxiferus), flamenc (Phoenicopterus ruber), rei congo (Nyctanassa violacea), gavinas (Sterna dougallii i S. maximus), tórtola aliblanca (Zenaida asiatica), rolita (Columbina passerina).

En esta zona apareixen algunes àrees planes ("vallecitos") formades per sediment de plaja que reben el nom de "salats" i que, en alguns casos, són invadits temporalment per aigües marines, com és el cas del Salat del Mort. En les dunes també es destaca la sendera dels caragols, una reserva de fòssils prehistòrics i de valor arqueològic i manantiales d'aigua dolça baix l'arena que desapareixen en temps de sequia.

L'àrea protegida conta en la sendera de Santanilla, en un recorregut d'1.5 quilómetros que permet gojar dels diferents ambients. En les dunes no existixen rius. Existix una zona de chapulls salobres en el fondo de la baïa de les Calderes i en el sector Punta Salines.