Els drevlianos varen ser un poble eslau oriental que va existir entre els sigles VI i X.[1][2]

Territoris d'Europa habitats pels eslaus orientals en els sigles VIII i IX.
Els drevlianos formant part del Principat de Kiev en els sigles XI-XII.
Ígor de Kiev pren els tributs dels drevlianos. Image del Còdex de Radziwiłł de la Crònica de Néstor.

El nom prové de l'eslau drevo/древо o derevo/дерево, significant "fusta"[3] i també "arbre",[1] ya que vivien habitualment entre els boscs.[3]

Néstor el Croniste (1056–1114) va mencionar que els eslaus establits en camps oberts, li'ls cridava poliany, i aquells en àrees forestals drevliany.[4]

Varen habitar els territoris de Polesia i d'Ucrània del marge dret (bàsicament, els territoris compresos entre els rius Dniéster i Dniéper i, al costat nort, el riu Prípiat). Per a l'oest, els territoris dels drevlianos alcançaven el riu Sluch, a on vivien els volinios (habitants de Volinia) i els buzhanos. Cap al nort, els veïns dels drevlianos eren els dregóvychi.

La capital dels drevlianos era Iskórosten (hui Kórosten), a on els restants arqueològics són encara visibles. A fins del primer mileni, els drevlianos vivien de l'agricultura i de l'artesanado.[5]

En l'any 946, varen passar a formar part de la Rus de Kiev durant el govern d'Olga de Kiev.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Nora K. Chadwick (4 de juliol de 2013). The Beginnings of Russian History: An Enquiry into Sources, Cambridge University Press, pp. 17–. ISBN 978-1-107-65256-9.
  2. ↑ [name=Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P.]
  3. ↑ 3,0 3,1 Francis Conte (1995). The Slavs, East European Monographs, p. 71. ISBN 978-0-88033-310-8.
  4. ↑ Frank A. Kmietowicz (1976). Ancient Slavs (en en), Worzalla Publishing Company, p. 54.
  5. ↑ name=Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P. Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P.(2016).«Bloody Wedding in Kyiv: Two Tals of Olha, Kniahynia of Kyivan Rus».Sidney:Consultat el 21 de febrer de 2018.(en en)

Bibliografia