Anar al contingut

Drevlianos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Territoris d'Europa habitats pels eslaus orientals en els sigles VIII i IX.
Els drevlianos formant part del Principat de Kiev en els sigles XI-XII.
Ígor de Kiev pren els tributs dels drevlianos. Image del Còdex de Radziwiłł de la Crònica de Néstor.

Els drevlianos varen ser un poble eslau oriental que va existir entre els sigles VI i X.[1][2]

El nom prové de l'eslau drevo/древо o derevo/дерево, significant "fusta"[3] i també "arbre",[1] ya que vivien habitualment entre els boscs.[3]

Néstor el Croniste (1056–1114) va mencionar que els eslaus establits en camps oberts, li'ls cridava poliany, i aquells en àrees forestals drevliany.[4]

Varen habitar els territoris de Polesia i d'Ucrània del marge dret (bàsicament, els territoris compresos entre els rius Dniéster i Dniéper i, al costat nort, el riu Prípiat). Per a l'oest, els territoris dels drevlianos alcançaven el riu Sluch, a on vivien els volinios (habitants de Volinia) i els buzhanos. Cap al nort, els veïns dels drevlianos eren els dregóvychi.

La capital dels drevlianos era Iskórosten (hui Kórosten), a on els restants arqueològics són encara visibles. A fins del primer mileni, els drevlianos vivien de l'agricultura i del artesanado.[5]

En l'any 946, varen passar a formar part de la Rus de Kiev durant el govern d'Olga de Kiev.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Nora K. Chadwick (4 de juliol de 2013). The Beginnings of Russian History: An Enquiry into Sources, Cambridge University Press, pp. 17–. ISBN 978-1-107-65256-9.
  2. [name=Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P.]
  3. 3,0 3,1 Francis Conte (1995). The Slavs, East European Monographs, p. 71. ISBN 978-0-88033-310-8.
  4. Frank A. Kmietowicz (1976). Ancient Slavs (en en), Worzalla Publishing Company, p. 54.
  5. name=Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P. Sacher-Masoch, L.; Haivoronskyi, P.«Bloody Wedding in Kyiv: Two Tals of Olha, Kniahynia of Kyivan Rus».Sidney:Consultat el 21 de febrer de 2018.

Bibliografia

[editar | editar còdic]