Drets de les plantes

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar Els drets de les plantes són drets que pogueren correspondre'ls a les plantes que tenen vida, de la mateixa manera que els sers humans.^{cita requerida} Tals qüestions són plantejades en freqüència en relació en els debats sobre els drets dels animals o biocentrismo.

Arguments filosòfics

Sobre el tema de si els drets dels animals es poden estendre a les plantes, el filòsof Tom Regan sosté que els animals adquirixen drets per estar conscients, lo que ell denomina "subjectes-a-una-vida". Regan afirma que este concepte no és aplicable a les plantes, i que, inclús si les plantes tingueren drets, abstindre's de menjar carn encara seria moral, per l'us de les plantes per a criar animals.

Segons el filòsof Michael Marder, l'idea de que les plantes deuen tindre drets prové de la «subjetividad sobre les plantes», que és distinta de la persona humana. El filòsof Paul Taylor sosté que tota vida posseïx un valor intrínsec i advoca pel respecte a les plantes, pero no els assigna drets. Christopher D. Stone, va propondre en un treball publicat en 1972 titulat «¿És que els arbres deuen tindre capacitat com a subjectes de dret?», que si se'ls assignen drets a les corporacions, en una llògica similar també se'ls deuria assignar drets als objectes naturals, com per eixemple als arbres.

Arguments científics

Artícul principal → Cognició vegetal.

En l'estudi de la fisiologia de les plantes, s'entén que les plantes posseïxen mecanismes en els quals reconeixen els canvis en l'ambient. Esta definició sobre la percepció en les plantes diferix de la noció de que les plantes són capaces mostrar sentiments. L'últim concepte, junt en l'inteligència de les plantes, pot remontar-se a 1848, quan Gustavo Theodor Fechner, un sicòlec alemà, va sugerir que les plantes són capaces de mostrar emocions i que és possible fer-les créixer de manera saludable en parlar-los i donar-los atenció i afecte.^{cita requerida}