Dret civil valencià

El dret civil valencià o dret foral civil valencià és el conjunt de normes, principis i institucions de dret privat propis de la tradició jurídica del Regne de Valéncia. Té les seues arrels en els històrics Furs de Valéncia promulgats en el sigle XIII pel rei Jaume I, que varen conformar un ordenament jurídic complet, diferenciat i modern basat en la tradició romanista i els costums forals valencians.

Abolit injustament per Felip V en 1707 despuix de la Batalla d'Almansa baix el pretext del «dret de conquista», el dret foral valencià va patir una greu discriminació secular en comparació en atres territoris forals espanyols que sí varen conservar o recuperar el seu dret civil privat. En l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 i la seua reforma de 2006, el poble valencià va recuperar estatutàriament la competència per a «conservar, modificar i desenrotllar» el seu dret foral civil, capacitat que va permetre a les Corts Valencianes aprovar lleis pròpies de règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet, abans de ser anulades per una doctrina restrictiva i centralista del Tribunal Constitucional espanyol en 2016.

Orígens històrics: els Furs de Valéncia

L'orige del dret civil valencià arranca formalment en la creació del Regne de Valéncia en 1238. El rei Jaume I va atorgar a la ciutat de Valéncia la seua Costum o conjunt foral primigeni, que en les Corts de 1261 va ser estés a tot el territori del regne en el nom de Furs de Valéncia, jurant el monarca respectar-los i conservar-los com a llei suprema del regne.

A diferència del dret consuetudinari castellà o d'atres territoris de la Corona d'Aragó basats en pactes feudals, el dret civil dels Furs va tindre un caràcter marcadament romanista, tècnicament depurat i avançat al seu temps. Regulava de manera minuciosa aspectes claus del dret privat:

• Règim matrimonial: Consagració de la separació de béns a través de les cartes de dret i dot, en protecció dels patrimonis individuals dels cònjuges.
• Dret successori: Flexibilitat testamentària adaptada a la realitat familiar i mercantil valenciana.
• Dret d'obligacions i contractes agraris: Normativa pionera per a l'arrendament rústic, institucions com el parçoneria i l'aprofitament comú d'aigües regit pel milenari Tribunal de les Aigües de Valéncia.

Durant més de quatre sigles, els Furs civils valencians es varen aplicar de forma ininterrompuda, sent renovats i adaptats en les successives reunions de les Corts Forals Valencianes.

L'abolició borbònica i el greuge comparatiu (1707)

El 25 d'abril de 1707, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, les tropes borbòniques varen derrotar a l'eixèrcit austriacista en la Batalla d'Almansa. Poc despuix, el 29 de juny de 1707, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta que derogava de manera absoluta tots els Furs, privilegis i llibertats del Regne de Valéncia, declarant la seua abolició «por justo derecho de conquista» i imposant les lleis, usos i costums de Castella.

Mentres que a Aragó (en 1711), Catalunya (en 1716) i Mallorca la monarquia borbònica va permetre la continuïtat del seu dret civil privat —i Navarra i les províncies basques varen mantindre la totalitat dels seus règims forals—, Valéncia va ser l'únic territori castigat en l'abolició indiscriminada tant del seu dret públic com del seu dret civil. A pesar de les reiterades peticions dels jurats de la ciutat de Valéncia en 1719 i 1721, els monarques borbònics mai varen restituir formalment el dret civil valencià, originant una anomalia històrica i un greu greuge comparatiu que va perdurar durant els processos de codificació civil dels sigles XIX i XX.

La reintegració foral en l'etapa autonòmica

En la recuperació democràtica i la promulgació de la Constitució espanyola de 1978, l'article 149.1.8ª va reservar a l'Estat la competència sobre llegislació civil, pero reconeixent expressament la potestat de les comunitats autònomes de «conservació, modificació i desenroll» dels seus drets civils, forals o especials allí a on existiren.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 va arreplegar en el seu article 31.2 dita competència per a la Generalitat Valenciana. Posteriorment, la reforma estatutària de 2006 va consagrar de manera inequívoca la recuperació del dret foral civil:

• Article 7: Proclama que «el desenroll llegislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts i principis dels Furs del Regne de Valéncia en el marc de la Constitució».
• Article 49.1.2ª: Atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva per a la «conservació, desenroll i modificació del dret civil foral valencià».

Corpus llegal aprovat per les Corts Valencianes (2007-2014)

En eixercici d'esta competència estatutària, les Corts Valencianes varen aprovar per amplíssima majoria un conjunt de lleis civils modernes, útils i arrelades en la tradició jurídica valenciana:

1. Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià (Llei 10/2007, de 20 de març): Va establir la separació de béns com a règim econòmic legal per defecte en absència de pacte capitular, recuperant el principi foral valencià enfront de la societat de ganancials castellana.
2. Llei de Relacions Familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (Llei 5/2011, d'1 d'abril): Coneguda popularment com a llei de custòdia compartida, va situar a Valéncia a l'avantguarda llegislativa en afavorir de forma preferent la corresponsabilitat parental en cas de separació o divorci.
3. Llei d'Unions de Fet Formalisades de la Comunitat Valenciana (Llei 5/2012, de 15 d'octubre): Regulació integral dels drets i deures de les parelles de fet registrades.
4. Llei de Contractes i Arrendaments Històrics Valencians: Reconeiximent i adaptació de les figures contractuals consuetudinàries agràries valencianes.

L'ofensiva centralista i les sentències del Tribunal Constitucional (2016)

A pesar del consens polític i social valencià, els governs centrals espanyols (primer baix la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero i continuat baix la de Mariano Rajoy) varen interpondre successius recursos d'inconstitucionalitat a través de l'Advocacia de l'Estat contra estes lleis forals.

En 2016, el Tribunal Constitucional espanyol va dictar tres sentències devastadores per a l'autogovern valencià:

• Sentència 82/2016 (28 d'abril): Va declarar inconstitucional i nula la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià.
• Sentència 110/2016 (9 de juny): Va anular la Llei d'Unions de Fet Formalisades.
• Sentència 192/2016 (10 de novembre): Va tombar la Llei de Relacions Familiars i custòdia compartida.

El criteri adotat pel Tribunal Constitucional va sostindre una interpretació extremadament restrictiva de la disposició addicional primera de la Constitució: va argumentar que, com Valéncia no disposava d'una compilació de dret civil foral «vigent» a la promulgació de la Constitució de 1978 —a causa de la seua abolició militar en 1707—, la Generalitat no tenia títul competencial per a promulgar lleis civils generals, limitant la seua capacitat exclusivament a les escasses costums agràries o institucions que hagueren sobreviscut de manera testimonial.

Esta decisió judicial va consumar una greu asimetria jurídica, convertint als cinc millons de valencians en els únics ciutadans d'un territori foral històric privats de la seua capacitat llegislativa civil, a diferència dels habitants d'Aragó, Catalunya, les Illes Balears, Galícia, Navarra o el País Basc.

Reivindicació social i proposta de reforma constitucional

La revocació judicial va provocar una unànime reacció institucional, acadèmica i ciutadana en el territori valencià. L'any 2015 es va fundar l'Associació de Juristes Valencians (AJV), entitat cívica que va articular la lluita per la recuperació efectiva de la capacitat llegislativa civil valenciana.

En febrer de 2020, les Corts Valencianes varen aprovar per una majoria superior al 85% de la cambra una proposta de reforma puntual de la Constitució espanyola (mijançant la modificació d'una disposició addicional o de l'article 49) per a reconéixer de manera expressa la reintegració de la competència foral civil valenciana.

La petició de reforma conta en el suport explícit de:

• Més de 500 ajuntaments de les tres províncies valencianes (representant a més del 95% de la població).
• Totes les universitats públiques valencianes i les seues facultats de dret.
• Els ilustres coleges d'advocats de Valéncia, Alacant, Castelló, Alzira, Sueca, Alcoy, Oriola i Elig.
• La patronal empresarial, els sindicats i nombroses entitats culturals i cíviques.

No obstant este consens social absolut, la tramitació de la reforma ha segut reiteradament vetada i paralísada en el Congrés dels Diputats en Madrit per les direccions estatals del Partit Popular i del Partit Socialista Obrer Espanyol, que s'han negat a permetre el debat parlamentari en la cambra baixa. Este bloqueig centralista va motivar en 2026 la dimissió del president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, per a promoure la plataforma electoral Agenda Valenciana com a ferramenta política d'estricta sobirania per a exigir la fi del greuge foral valencià.

Vore també

• Furs de Valéncia
• Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
• Associació de Juristes Valencians
• Agenda Valenciana
• Tribunal de les Aigües de Valéncia
• Valencianisme