Domicella
Domicella és un municipio de Itàlia situat en la Província de Avellino, en la Campània. Conta, en una població de 1.834 habitants (2009).[1]
Geografia
Situat en el lauretano en la baixa Irpinia.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 1061 | 1024 | 1128 | 1333 | 1395 | 1435 | 1532 | 1627 | 1727 | 1805 | 1566 | 1406 | 1410 | 1561 |
Història
Situada sobre l'ala septentrional del mont Sarno o monte S. Angelo de Palma Campània (Na), domina la verda planura campana.
Deu a esta feliç posició el clima particularment més suau. Aire fresc i brioso en estiu, dolç en hivern quan els vents marins mantenen alluntades les gelades, favorint aixina una intensa i vigorosa vegetació.
Tot açò unit fa agradable i saludable la vida en Domicella.
Situat en una conca boscosa als màrgens del Valle del Lauro, el seu territori va ser freqüentat sobretot a partir de l'época tarde-republicana, quan assentaments de caràcter predominantment agrícola, apareixen en tota la zona.
Una gran vila rústica d'edat imperial es va trobar en 1929 sobre Palma-Llorer, durant el derribe de la vella iglésia parroquial.
El topònim del municipi deriva del latín domus-cèlula (lletra casa depòsit, graner, també en el significat de vivenda d'esclaus dedicats a l'agricultura), o be segons uns atres, per domus coeli (lletra Vila de Coelia, noble família de latifundistes romans la presència dels quals està constatada en l'época imperial).
La localitat és mencionada en un document del XV de Ambrogio Leone en el nom de Democella.
La primera menció de la ciutat en Edad Media s'ha trobat en un acta notarial de l'any 979, a on es diu que el príncip longobardo Pandolfo dona a Martino, abad de S. María de Spelonca, tot lo que posseïx sobre el territori de Domicella.Un document de l'any 982 menciona a Pietro, Giovanni i atres habitants del casale que adoptaran acorts sobre un terreny posito in Domucella ubi furche vocatur. Un atre acte de donació de 1037 parla d'un Caputo de loco Democella, finibus Lauri, que concedix a l'iglésia de S. María de Spelonca partix de les seues propietats en Scoropeta.
El chicotet núcleu habitat ya estava en possessió d'una iglésia dedicada a la Verge de la Gràcia en 1093, any en que el mateix edifici va ser donado pel bisbe Sassone als padres benedictinos de S. Lorenzo d'Aversa.
En la segona mitat del XI, la casa va ser comprada pels príncips de Capua, Giordano i Riccardo, que trobem mencionats en un acte de l'any 1087 en el que es confirma la pertinença de l'iglésia de S. María de Domocella al la Abadia feudal de S. Lorenzo d0aversa, la qual va entrar definitivament en possessió del burc pocs anys despuix. En 1187 tenia encara gran part de les terres i de les vivendes.
En la finalitat de la dominació normanda (1199) la casa va ser inclosa, de la mateixa manera que els atres chicotets centres del Valle, en el feu de Lauro, i, en 1270, de Raimondo de Vaudemond.
Posteriorment Domicella va ser del Balzo (1277), dels Orsini de Nola (1352), de Sanseverino (1529), de Pignatelli (1541) i dels Lancellotti (1632).
Administrativamente va formar part de la Terra vaig donar Lavoro i va passar en 1861 a la província Irpina en la constitució del Regne d'Itàlia.
Personalidades nacidas en Domicella
Alfonso Menna - Cavaller de la Gran Cruz
Referències
- ↑ «Estadísticas demográficas del ISTAT a 1-1-2009». Archivat des de l'original, el 15 de abril de 2016. Consultat el 16 de febrero de 2010.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Domicella» de Wikipedia en italià, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.