Dolmen de Soto
El dolmen de Soto, datat al voltant del 3000 a. C., es troba en la localitat de Trigueros (Huelva), Espanya, en el cridat parage El Zancarrón, sent un dels enclavaments arqueològics més importants entre els més de doscents monuments megalítics descoberts en la província de Huelva. Este dolmen és un dels més impactants eixemples del neolític en el sur del país.
Història
Va ser descobert en la finca La Lobita en 1922 per Armant de Soto, iniciant-se immediatament les excavacions, que varen durar tres anys, terminant-se en un estudi d'Hugo Obermaier. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Està en bon estat de conservació, pese a que va ser espoliat, trobant-se en les excavacions huit cossos, colocats en cuclillas en els seus aixovar corresponents.
Estat
Des de 1987 és de titularitat pública, dependent de la Delegació Provincial de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. En 2008 es va concloure la primera fase de la posada en valor d'este monument, despuix d'unes investigacions que ho varen situar, pel seu anell perimetral de més de 80 metros, com una de les majors construccions megalítiques d'Europa Occidental.[1] En este estudi es va poder fixar per mig de datacions de carbono 14, la data de la seua construcció cap a finals del tercer mileni.
Vore també
Referències
- ↑ "Andalusia investiga". Febrer de 2008.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolmen de Soto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.