Dolby

Dolby

Dolby Laboratories, Inc. (a sovint acurtada a Dolby Labs i coneguda simplement com Dolby), és una companyia en sèu en Estats Units especialisada en el desenroll de tècniques per a millorar la calitat dels sistemes d'almagasenament d'àudio, tant analògics com a digitals.

Història

Dolby Labs va ser fundada per Ray Dolby en Anglaterra en 1965. La companyia es va traslladar a Sant Francisco, Califòrnia, Estats Units, en 1976. El primer producte que va llançar va ser la Reducció de sorolls Dolby tipo A, una tècnica de reducció de soroll simple, que aplica compressió durant la gravació i una expansió relativa durant la reproducció. Una de les característiques que ho diferenciava d'atres productes similars va ser que actuava només sobre els sons de baix volum, que es veuen més afectats pel soroll de la cinta. Dolby va promocionar el producte entre les companyies cinematogràfiques.

Este primer sistema es va conéixer com Dolby A i proporcionava una correcció sobre les baixes i altes freqüències de l'espectre audible.

Ray Dolby va ser convençut per Henry Kloss de KLH per a fabricar una versió domèstica de la seua tecnologia de reducció de soroll. Aixina, Dolby va treballar més sobre els sistemes de compressió/expansió dinàmica (variable) i va llançar el tipo B en 1968. No obstant, Dolby no va fabricar els productes domèstics directament, sino que va llicenciar la tecnologia als fabricants d'electrònica de consum.

Dolby també va buscar millorar el sò de les películes cinematogràfiques. Com referix la pròpia companyia:

Despuix d'investigar, Dolby va trobar que moltes de les llimitacions de les tècniques òptiques de sò procedia directament del seu significativament alt soroll de fondo. Per a filtrar este soroll, la resposta d'alta freqüència dels sistemes de reproducció de les sales cinematogràfiques era retallat deliberadament. [...] Empijorant encara més les coses, per a incrementar l'inteligibilitat dels diàlecs en tals sistemes, els tècnics de sò gravaven les pistes sonores en tant preénfasis en les freqüències altes que resultava en una alta distorsió.

La primera película en sò Dolby va ser La taronja mecànica (1971), que va usar la reducció de soroll Dolby en totes les pre-mescles i màsters, si be en les còpies es va incloure una pista sonora òptica convencional. Callen (1974) va ser la primera película en una pista de sò òptica codificada en tecnologia Dolby. En 1975 Dolby va presentar el Dolby Stereo, que incloïa un sistema de reducció de soroll ademés de més canals d'àudio (podent incloure canals centrals i envolventes adicionals fosos des de l'esquerra i la dreta). La primera película en una banda sonora òptica Dolby estéreo va ser Lisztomania (1975), si ben només va usar una tècnica de codificació LCR. La primera banda sonora LCRS autèntica va ser l'inclosa en la película Ha naixcut una estrela (1976). En menys de dèu anys, més de 6000 sales de cine en tot lo món varen ser equipades per a reproduir sò Dolby Stereo. Dolby va modificar llaugerament el sistema per a us domèstic i va llançar el Dolby Surround, que només extrea un canal envolvente, i el més impressionant Dolby Pro Logic, que era l'equivalent domèstic del Dolby Stereo cinematogràfic.

Dolby va desenrollar una tècnica de compressió digital de sò envolvente per al cine. Dolby Stereo Digital (actualment cridat simplement Dolby Digital) va ser presentat per primera volta en la película Batman Returns (1992). Presentat en el mercat del cine en casa com Dolby AC-3 en el llançament en laserdisc de Perill imminent (1995), el format no va conseguir una gran difusió en el mercat domèstic, parcialment perque era necessari l'us d'equipament adicional per a poder gojar-ho, fins que va ser adoptat com a part de l'especificació del DVD. El Dolby Digital està actualment present en la HDTV, reproductors de DVD i molts receptors de televisió per satèlit i cable.

El 17 de febrer de 2005 la companyia va eixir a bossa, oferint les seues accions en la Bossa de Nova York en el símbol DLB.

El 8 de giner de 2007 Dolby va anunciar l'arribada d'un producte completament nou cridat Dolby Volume en el CES. Este producte permet a l'usuari mantindre un volum constant mentres canvia de canal o programa (per eixemple, anuncis publicitaris sorollosos).

En abril de 2012, Dolby va comprar l'empresa espanyola IMM Sound, que havia patentat el sistema de sò del mateix nom. Una volta Dolby va comprar esta empresa, va canviar el nom del sistema: va passar a cridar-se Dolby ATMOS. La primera película va ser Brave dels estudis Pixar.

Tecnologies

Fotografia d'un segment imprés. Es poden apreciar els quatre formats d'àudio (o pista cuádruple). D'esquerra a dreta: SDDS (àrea blava a l'esquerra), Dolby Digital (zona grisa entre els forats dentados), sò analògic (dos llínees blanques a la dreta de la pista Dolby Digital) i el còdic de temps per a DTS (llínea punteada a la dreta de la pista analògica).

• Dolby A/B/C/S-Type NR (Noise Reduction, ‘reducció de soroll’): Sistemes de reducció de soroll per a cintes i cassets analògics.
• Dolby SR (Spectral Recording, ‘gravació espectral’): Sistema de reducció de soroll professional de quatre canals usat des de 1986 que millora el ranc dinàmic de les gravacions i transmissions analògiques en fins a 25 dB. Dolby SR és usat per ingeniers de gravació i posproducción, locutores i atres professionals de sò. És també un punt de referència en el sò analògic cinematogràfic, estant inclús actualment en casi totes les còpies de 35 mm. En películes en bandes sonores digitals, la pista SR s'usa en sales de cines no equipades en equips de reproducció digital i servix com a respal en cas de problemes en la pista digital.
• Dolby FM (Frequency Modulation, freqüència modulada): Sistema de reducció de soroll per a les emissions de radi FM. Dolby FM usava un Dolby tipo B combinat en un preénfasis de 20 microsegons. Este sistema va ser integrat en un chicotet número de receptors i usat per unes quantes emissores a finals dels anys 1970 i principis dels 1980, estant actualment en desús.
• Dolby Digital, també conegut com AC-3 (Àudio Codec 3, ‘códec d'àudio 3’) i SR-D (Spectral Recording-Digital, ‘gravació espectral digital’): Sistema que proporciona sò digital per mig de sis canals independents (lo que es diu també 5.1). Els tres canals frontals (esquerre/central/dret) proporcionen diàlecs clars i nítits i una ubicació precisa dels sons en pantalla, mentres els canals envolventes bessons (atrasser esquerre/atrasser dret) rodegen al públic i ho sumergixen en l'acció. El canal LFE (Low-Frequency Effects, ‘efectes de baixa freqüència’) proporciona un impacte real per a les explosions i atres efectes que poden ser lliteralment sentits ademés d'oïts. Com el canal LFE usa només sobre una dècima part de l'ample de banda que els demés, se li crida canal .1. Dolby Digital s'usa en cines i DVD i en les emissions digitals per satèlit (DBS), cable, DTV i HDTV. També pot ser usat per a emetre ràdio.
  • Dolby Digital Surround EX: Introduïx un canal central atrasser en el format de reproducció 5.1 del Dolby Digital. S'extrau a partir dels canals atrasser dret i atrasser esquerre un canal codificat de forma matricial, per lo que tindrem un sò 6.1 pero no de forma real, ya que este sext canal no està gravat de forma independent.

• • Dolby Digital Plus: Códec d'àudio basat en i compatible en Dolby Digital, pero més alvançat. El DVD Forum ha seleccionat Dolby Digital Plus com a format d'àudio estàndar per al HD DVD. Dolby Digital Plus pot també aplicar-se en entorns en ample de banda llimitat, com les emissions de televisió.
• Dolby I : Sistema de codificació professional optimisat per a la distribució de sò envolvente multicanal a través d'infraestructura de posproducción i emissió de dos canals, o per a gravar sò en dos pistes d'àudio de cintes de vídeo digitals, servidors de vídeo, enllaços de comunicació, commutadors i enrutadores convencionals. La senyal Dolby I no aplega als espectadors finals, sent recodificada just abans de la transmissió final en el format d'àudio especificat pels diferents estàndarts de televisió digital.
• Dolby Headphone (‘auriculars’): Tecnologia que permet simular sò envolvente 5.1 usant uns auriculars estéreo convencionals.
• Dolby HX Pro: Sistema d'alimentació única usat en els gravadors de cinta de gama alta per a incrementar el marge de sobrecàrrega. La polarisació (bias) de gravació varia segons el component d'alta freqüència de la senyal que es grave. No realisa modificacions sobre el sò real que s'està gravant, ni requerix una gravadora especial. Qualsevol cinta gravada en Dolby HX Pro tindrà, en teoria, millor sò en qualsevol reproductor.
• Dolby Pro Logic, Dolby Pro Logic II, Dolby Pro Logic IIx, Dolby Pro Logic IIz.
• Dolby Stereo o simplement Dolby Analog: És la tecnologia òptica analògica original desenrollada per a les còpies en 35 mm i que codifica en quatre canals de sò: esquerre/central/dret (situats despuix de la pantalla) i surround (que se sent pels altaveus ubicats en els laterals i el fondo de la sala) per al sò ambiente i efectes especials. Esta tecnologia també ampra una reducció de sò de tipo A o SR, enumerades més dalt respecte a les cintes de casset analògiques.
• Dolby TrueHD: És la tecnologia de codificació sense pèrdua de nova generació de Dolby. Oferix una reproducció de sò idèntica bit a bit en el màster d'estudi. Soporta fins a sèt canals independents a 24-bit/96kHz més un canal LFE, formant aixina una disposició 7.1, junt en el soport a l'interfaç HDMI. Ha segut elegit com a format obligatori per a l'estàndart HD DVD i opcional per al Blu-ray. Dolby True HD pot soportar teòricament més canals, pero s'ha llimitat el seu número a 8 en abdós estàndars.
• Dolby Atmos. És una nova tecnologia de millora del sò implementada en els teléfons inteligents, cines, música, i sistemes d'àudio de llar.

Vore també

• DTS
• Meridian Lossless Packing