Anar al contingut

Dolby TrueHD

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dolby TrueHD.svg
Logotip de Dolby TrueHD.

Dolby TrueHD és un códec (codificador/decodificador) d'àudio multicanal sense pèrdues desenrollat per Dolby Laboratories que s'utilisa en equips d'entreteniment domèstics tals com a reproductors de discs Blu-ray i receptors d'Àudio i Video (A/V).[1] És un dels successors del códec de sò envolvente Dolby Digital (AC-3), que s'utilisa com a estàndar d'àudio per al format DVD-Video. En esta aplicació, Dolby TrueHD competix en DTS-HD Master Àudio, un códec sense pèrdues de DTS.

Dolby TrueHD utilisa la tècnica de compressió d'informació Meridian Lossless Packing (MLP) com a base matemàtica per a comprimir segments d'àudio. MLP també s'usa en el format DVD-Àudio, pero els detalls de Dolby TrueHD i el format MLP Lossless com s'usa en DVD-Àudio diferixen substancialment. Un fluix de bits Dolby TrueHD pot transportar fins a 16 canals d'àudio discrets. S'admeten profunditats de mostra de fins a 24 bits/mostra i freqüències de mostreig d'àudio de fins a 192 kHz. De la mateixa manera que el códec més comú Dolby Digital, els fluix de bits Dolby TrueHD contenen metadatos de programa. Els metadatos estan separats del format de codificació i les mostres d'àudio comprimit, pero almagasenen informació rellevant sobre la forma d'ona d'àudio i proporcionen control sobre el procés de decodificación. Per eixemple, la normalisació del diàlec i la compressió del ranc dinàmic es controlen per mig de metadatos integrats en el fluix de bits Dolby TrueHD. De la mateixa manera, una transmissió Dolby TrueHD codificada en Dolby Atmos conté metadatos per a extraure i colocar els objectes en posicions rellevants. De la mateixa manera que tots els códecs sense pèrdua comprimits, Dolby TrueHD és un códec de velocitat de bits variable.

Disc Blu-ray

[editar | editar còdic]

En l'especificació del Blu-ray Disc, Dolby TrueHD és un códec opcional. Les pistes d'àudio Dolby TrueHD poden estajar fins a 8 canals d'àudio discrets (7.1 surround) i 20 objectes d'àudio de 24 bits a 96 kHz o fins a 6 canals (5.1 surround) a 192 kHz.[2] La taxa de bits màxima codificada és de 18 Mbit/s. Ya que Dolby TrueHD és un códec opcional, un fluix de bits Dolby Digital complementari (2.0 192 Kb/s o 5.1 448 Kb/s / 640 Kb/s) deu acompanyar al fluix de bits Dolby TrueHD en discs Blu-ray. Els reproductors de disc Blu-ray interpreten esta combinació de dos fluix de bits d'àudio com una sola pista llògica d'àudio, i un reproductor de disc Blu-ray seleccionarà automàticament el fluix de bits Dolby Digital o Dolby TrueHD depenent de la seua capacitat de decodificación o fluix de bits.

Tots els reproductors de disc Blu-ray en capacitat Dolby TrueHD són capaces de decodificar la pista d'àudio Dolby TrueHD en un número arbitrari de canals més adequats per a l'eixida del reproductor. Per eixemple, tots els reproductors compatibles en Dolby TrueHD poden crear una mescla de 2 canals (compatible en estéreo) a partir d'una pista d'àudio font de 6 canals.


L'aplicació Dolby TrueHD més popular és un códec d'àudio d'alta definició per a disc Blu-ray, encara que els primers reproductors de Blu-ray no ho admetien. Tots els reproductors de Blu-ray actuals admeten decodificación Dolby TrueHD o transmissió de bits. No obstant, des de 2010, Dolby TrueHD ha perdut en forma constant la seua quota de mercat d'àudio sense pèrdues en la seua competència en DTS-HD Master Àudio.[3]

Dolby TrueHD usa un algoritme matemàtic de compressió de senyals d'àudio basat en Meridian Lossless Packing (MLP). MLP també és utilisat pel format DVD-Àudio, no obstant els detalls d'implementació i us en Dolby TrueHD i el format MLP Lossless tal com s'usa en DVD-Àudio són molt diferents. Un fluix de bits Dolby TrueHD pot transportar fins a 16 canals discrets d'àudio. El sistema pot gestionar mostrejos de fins a 24 bits/mostra i una freqüència de mostreig d'àudio de fins a 192 kHz. De la mateixa manera que el codec Dolby Digital, el fluix de bits de Dolby TrueHD transporta metadatos de programa. Els metadatos es troben separats del format codificador i de les mostres comprimides d'àudio, pero conté informació rellevant sobre la forma d'ona d'àudio i permet controlar el procés de decodificación. Per eixemple, la normalisació del diàlec i la Compressió d'àudio i el ranc dinàmic són controlades per mig de metadatos integrats en el fluix de bits Dolby TrueHD. De la mateixa manera, una transmissió Dolby TrueHD codificada en Dolby Atmos conté metadatos per a extraure i colocar els objectes en posicions rellevants. De la mateixa manera que tots els códecs sense pèrdua comprimits, Dolby TrueHD és un códec en velocitat de bits variable.

Característiques

[editar | editar còdic]

Les senyals d'àudio codificades per mig de Dolby TrueHD poden ser transportada a receptors A/V de tres formes distintes depenent de les característiques del reproductor o receptor:[4][5] Per mig de 6 o 8 conectors RCA com a senyals analògiques d'àudio (not lossless), using the player's internal decoder and digital-to-analog converter (DAC). Per mig d'una conexió HDMI 1.1 (o millor) un Linear PCM de 6 o 8 canals, using the player's decoder and the AV receiver's DAC. Per mig d'una conexió HDMI 1.3 (o millor) as the original Dolby TrueHD bitstream encapsulated in MAT[6] (Metadata-Enhanced Àudio Transport) frames, with decoding and DAC both done by the AV receiver.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tomasz P. Zieliński .Starting Digital Signal Processing in Telecommunication Engineering: A Laboratory-based Course. (2020). 476 pag. ISBN: 3030492559, ISBN: 978-3030492557
  2. «Dolby TrueHD». Dolby Laboratories. Consultat el 22 d'agost de 2014.
  3. «DTS-HD Master Àudio Becoming the Blu-ray Standard». Blu-raystats.com. Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2016. Consultat el 15 de novembre de 2010.
  4. Mestra, Rodolfo La. «HDMI Part 5 - Àudio in HDMI Versions». HDTV Magazine. Consultat el 15 de novembre de 2010.
  5. «HDMI versions». Thursday, 19 January 2017
  6. «Dolby Atmos for the Home Theater». Dolby Laboratories. Consultat el 29 de juny de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]