Dogū buit

El cridat Dogū buit (中空土偶, chūkō dogū^?) és una figurilla dogū d'argila pertanyent al periodo Jōmon tardà (c. 1500-1300 a. C). Va ser trobada de forma casual en el jaciment de Chobonaino, part d'Hakodate, en l'illa japonesa d'Hokkaidō. S'exhibix en el Centre cultural Jōmon de Hakodate i és un dels cinc dogū designats com Tesor Nacional de Japó; de la mateixa manera, és el primer i únic Tesor Nacional de Hokkaidō.

Dogū buit

Història

Jaciment de Chobonaino

El dogū va ser desenterrado en un camp en vista a l'Oceà Pacífic en la costa este de la península de Oshima en agost de 1975, per un ama de casa que removia la terra en una azada per a collir creïlles. Per a proporcionar informació contextual, es va obrir un fos i es va identificar un sepeli en un pou del Jōmon tardà, en un colgante de jade i fragments d'una forqueta lacada. En 2006, es varen portar a terme investigacions més detallades en un àrea més àmplia, que varen desembocar en el descobriment de més fosses, pous de fem, ferramentes de pedra i ceràmica, aixina com un círcul de pedra. En un terrat sobre Chobonaino, l'excavació del jaciment B de Jōmon Makō tardà (磨光Ｂ遺跡, B de Jōmon Makō tardà^?) ha donat lloc a la troballa d'una série de vivendes en pous contemporàneus.

Conservació

Descoberta en 1975, l'estatuilla va ser designada Ben Cultural Important en 1979. Ya que no hi havia una instalació adequada per a exhibir-l'en la ciutat de Minamikayabe (ara partix de Hakodate), a on es va descobrir el dogū, la figurilla es va guardar en un recipient de paulownia dins d'una caixa de seguritat en la volta de l'ajuntament local durant trenta anys. Designada Tesor Nacional en 2007, a l'any següent l'estatuilla es va exhibir en la 34.ª Cim de el G8, en una vitrina en el hotel de Tōyako que va servir de sèu: el mig ambient i el canvi climàtic varen ser un dels punts principals de l'agenda, i es va considerar apropiat que hi haguera «un representant del poble Jōmon que vivia en harmonia en la naturalea». Les exposicions posteriors en les que ha aparegut la figurilla inclouen The Power of Dogu en el Museu Britànic (2009), Dogū, a Cosmos, en el Museu Miho (2012) i Jomon: 10,000 Years of Prehistoric Art in Japan, en el Museu Nacional de Tòquio (2018). La ceràmica ara es troba en la sala quatre del Centre cultural Jōmon de Hakodate, en un allumenament que evoca la de la lluna i l'entorn del periodo Jōmon.

Descripció

L'estatuilla medix 41,5 cm d'alt i 20,1 cm d'ample, i pesa 1745 g. El seu tamany és aproximadament una quarta part del tamany d'un adult humà, i és el més gran del seu tipo. Aparte dels braços que li falten i un forat a cada costat de la part superior del cap, el dogū està ben conservat.

En la major part de la seua superfície, la figurilla està coberta en decoració de tres tipos: bandes acanalades, chafades de cordes i impressions circulares. Encara que una teoria considera que la figura és femenina, en peçons ben definits, una pancha modelada llaugerament unflat que indica embaràs i una decoració pareguda a una llínea negra que li baixa pel pit, la figura generalment es veu com a masculina, en una barba punteada que va d'orella a orella, cobrint la seua barbeta i coll. La The Power of Dogu en les Dogū, a Cosmos pot inclús Jomon: 10,000 Years of Prehistoric Art in Japan.

La cara està llaugerament inclinada cap a dalt i cap a l'esquerra, mentres que la chicoteta protuberància en la part superior del cap pot ser una castanya. La cella, el nas i les orelles úniques i contínues estan definides per tires d'argila. Baix de la boca, dos llínees acanalades marquen la transició de la pell a la barba, mentres que esta es troba llimitada per davall per un anell en el coll. Es varen aplicar més tires acanalades d'argila en la part posterior del cap —tal volta a modo d'una coberta de tela—, en la part superior del pit i l'esquena, una part superior retallada que deixava l'estòmec i les cames, que estan cobertes en una penyora similar a un pantaló, dividida de manera horisontal en patrons extravagants. Els genolls estan llaugerament flexionadas, mentres que entre la part inferior de les cames hi ha un travesser en una obertura. Rastres de laca negra en la barba i pigment negre i roig en les cames i en atres llocs sugerixen que l'estatuilla va poder haver segut pintada de roig i negre en la seua totalitat.

Investigadors del Museu de la Ciutat de Hakodate varen dur al dogū a el hospital municipal per a realisar-li una tomografía computarizada, lo que va ajudar a comprendre el método de manufacturaació i l'interior, més allà de lo que podria determinar-se en encendre una antorcha a través dels forats a on estarien els braços i en la part superior del cap. El tors està format per lloses d'argila, molt primes en la part posterior, en tubos del mateix material per a les cames i un cap molejat en els dits. L'obertura de l'ornament entre les cames conecta en el restant del buit interior, i açò ha donat lloc a diferents interpretacions: pot estar inspirada en les vasijas contemporànees en decoració figurativa humana i un estandart a on estaria el peu. És possible que s'haja utilisat en un ritual funerari relacionat en el sepeli a on va ser trobada: el oficiante va poder haver abocat el dogū ple de líquit sobre el cos del difunt i en la boca oberta dels assistents, va poder haver estat ple de fum o ben haver segut simplement un dispositiu que funcionava per a millorar la circulació de l'aire durant la seua combustió, una tècnica similar que es va usar més vesprada en les figures haniwa.