Documental web

El documental web, també cridat documental interactiu o documental multimèdia és un tipo de relat audiovisual no llineal, en el qual el contingut està fragmentat per l'interacció d'un usuari navegar en una ret de texts escrits, vídeos, imàgens i gravacions d'àudio. Les produccions documentals són hipertextuales o no llineals, interactius o participatius, i estan basats en temps real, de modo que les publicacions són progressives a lo llarc de vàries semanes. Les capacitats multimèdia d'Internet proporcionen als documentalista un mig únic per a la creació de treballs en narrativa no llineals que combinen fotografia, text, àudio, vídeo, animació i infografía.

ya que és una obra interactiva, la seua narració alvança a través de les accions que realisa el públic per mig d'un interfaç, gràcies a la qual l'espectador anirà modificant el seu recorregut pel documental en funció de les seues respostes, per lo que la participació de l'usuari és la peça clau que dona sentit a este nou gènero audiovisual. Per primera volta, en l'història del documental, l'espectador adquirix el control de la navegació, passant a ser en cert modo, l'autor o creador del seu propi documental personalisat. Per lo que, podríem dir que l'emissor i el receptor estan al mateix nivell.

És difícil classificar-ho dins d'un espai determinat, ya que este nou format de documental, és el resultat de l'unió entre la combinació de llenguages i sistemes de comunicació, junt en noves experiències interactives a on els usuaris adquirixen un paper fonamental gràcies a la seua interactividad.

Història

El documental va nàixer cinquanta anys ans que ho fera el mig digital, pero els dos han progressat en paralel. El desenroll de la Web 1.0, primer, i de la Web 2.0, despuix, va crear l'ecosistema idòneu per a la convergència. Aixina va nàixer el documental interactiu o webdoc, un gènero de no-ficció transmedia que es va aprofitar dels alvanços que varen ser sorgint per a adoptar un llenguage propi i unes formes expressives particulars.

En els anys noranta i començos de el XXI, quan la web va escomençar a despuntar, es varen donar els primers intents d'incloure interactividad en els productes de no-ficció. Específicament en els DVD de no-ficció cultural. No obstant, l'alvanç de les noves tecnologies i la proliferació de fòrums i chats, varen fer que els autors buscaren formes noves per a adaptar-se a les noves generacions. L'aparició de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) va fer possible una nova narrativa que no es basava en la linealidad. L'objectiu des dels inicis és experimentar per a comprovar fins a on apleguen els llímits en el món audiovisual.

És a partir de l'era transmedia, quan el desenroll de les noves tecnologies i les seues múltiples possibilitats, varen possibilitar que la figura de l'espectador “passiu” passara a formar part en la creació i el recorregut del documental. Açò va ser possible gràcies a l'irrupció de la web, com a soport de creació i distribució de contingut, la qual cosa va propiciar l'exploració de nous horisons al gènero, a partir de la seua naturalea hipertextual.

L'experimentació en este nou tipo de relats reconfiguró l'estructura clàssica del documental tradicional analògic, en els seus conceptes de director i linealidad del discurs. Esta evolució de la producció documental, que va vindre de la mà dels nous entorns digitals, va possibilitar la creació de noves narrativa audiovisuals que forjaran les característiques definitorias de les noves narrativa no llineals del gènero.

L'univers dels webdoc s'ha desenrollat tant des del seu naiximent, i han segut tants els professionals que han decidit incórrer en el seu món, que en els últims anys s'han creat alguns premis i festivals que reconeixen la calitat del producte i l'acceptació que han tingut entre el públic. En l'Universitat Autònoma de Barcelona s'ha creat el primer màster dedicat a la creació de webdocs, cridat Teoria i Pràctica del Documental. [1]

Producció del webdoc

La producció dels documentals web ha segut tota una innovació, ya que s'ha deixat de costat la perspectiva llineal tradicional i s'ha passat a la creació per mig del disseny i desenrolle web o plataformes online. Ademés, gràcies als gestors de contingut és possible l'organisació de l'informació i del material que s'utilise, obtenint uns resultats òptims per a l'esfera informàtica.

La gran novetat d'este gènero és la atemporalidad i la possibilitat d'interacció. Es creen determinats llocs web per a proyectar temàtiques documentals variades, en distints matisos i possibilitats tant d'accés com de visualisació. Un mateix documental interactiu permet la participació de multitut de professionals de camps diversos. Encara que açò sol dependre del tipo i la dimensió del proyecte, els diferents perfils d'usuaris tenen l'oportunitat de créixer i informar-se d'una forma permanent i activa, ya que una atra de les ventages d'este gènero és, també, l'actitut de l'espectador cap a allò que està veent.

Els autors d'este tipo de documentals poden ser pioners en el gènero, encarregats anteriorment de la realisació de documentals tradicionals, per al cine o la televisió. També els fotógrafs que busquen noves maneres de transmetre i contar una informació, de la mateixa manera que jóvens que s'han adinsat en este món de la creació de contingut en Internet.