Districte fitogeográfico subantártico del pehuén

Pehuenes en el Llac Rucachoroi. El pehuén és l'arbre emblemàtic d'esta formació.

Araucarias en hivern, en el Parc Nacional Conguillío.

Mapa del Districte fitogeográfico del Pehuén.

Boscs d'este districte en la zona del Llac Pulmari.

Boscs d'este districte en la zona de l'estany Els Ànets, Sendera dels Estanys, Parc Nacional Huerquehue, en la Regió Araucanía, en el sur de Chile.

Llímit internacional en el pas Mamuil Malal, rodejat per boscs de araucaria característics del Districte fitogeográfico del Pehuén. Unix les ciutats de Pucón en la Província de Cautín, Regió de Araucanía, en Chile, en la de Junín dels Vages en Neuquén, en l'Argentina. L'altitut en el llímit és de 1253 m s. n. m. El costat oriental es troba dins del parc Nacional Lanín.

Parc Nacional Conguillío des de Serra Nevada, en el llac i el volcà Llaima de fondo.

Araucarias en el Parc Nacional Nahuelbuta, en la cordillera de Nahuelbuta. Pertany al sector occidental d'este Districte fitogeográfico.

El Districte fitogeográfico Subantártico del Pehuén és un dels Districtes fitogeográficos en que es dividix la Província fitogeográfica Subantártica. Se situa en àrees del sur de Chile, i una franja lindante del suroest de l'Argentina, en la província de Neuquén. Inclou formacions de boscs templats mixts dominats per una enorme conífera: el pehuén.

Distribució

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera, este Districte fitogeográfico s'ubica en dos menuts sectors, un en abdós ales de la cordillera dels Vages del sur de Chile, i una angosta franja lindante de la província de Neuquén entre 37° S i 40° S del suroest de l'Argentina, a on és protegida en grans extensions del Parc Nacional Lanín.

L'atre sector ocupa els sectors de major altitut de la cordillera de la Costa, a on li la troba en la cordillera de Nahuelbuta, en la Província de Malleco, encara que una porció pertany a la Província de Arauco. Este sector està protegit per mig del Parc Nacional Nahuelbuta.

En Chile este Districte fitogeográfico es distribuïx en dos Regions, la del Bío-Bío i la de l'Araucanía en el poble de Collipulli; i és protegit en els Parcs Nacionals Conguillío, Tolhuaca, Estany del Laja, Huerquehue, i Villarrica.

L'altitut en que es presenta este districte és sempre sobre els 800 m s. n. m. fins als 1800 m s. n. m.

Afinitats florísticas

Este Districte fitogeográfico guarda estreta relació en el Districte fitogeográfico Subantártico del Bosc Caducifolio, al que alguns fitogeógrafos ho reunixen.

Bibliografia

• Bean. W. 1981 Trees and Shrubs Hardy in Great Britain. Vol 1 - 4 and Supplement. Murray.
• Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
• Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografía d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
• Chébez, J.C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 1: Patagonia Nort. pp 192.Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410564.
• Chébez, J.C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 2: Patagonia Austral. pp 192.Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410572.
• Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136p.
• Hoffmann, Adriana. 1998. Flora Selvada de Chile, Zona Central. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 254 pp.
• Laclau, P. 1997. Els ecosistemes forestals i el home en el sur de Chile i Argentina. Bolletí Tècnic 31. Fundació Vida Selvada Argentina, World Wild Life Foundation. 110 pp.
• Rodríguez, R. i Quezada, M. 2003. Fagaceae. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2(2), pp 64-76. Universitat de Concepció, Concepció, Chile.