Distribució del hidroarsenicismo crònic regional endèmic
El Hidroarsenicismo Crònic Regional Endèmic (HACRE) és una malaltia produïda pel consum d'aigües contaminades en arsènic i que afecta a moltes regions en el món.
- Artícul principal → Hidroarsenicismo.
Epidemiologia mundial
[editar | editar còdic]Epidemiologia en Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]Epidemiologia en Àsia i Oceania
[editar | editar còdic]Índia
[editar | editar còdic]En la zona de la delta del Ganges, el hidroarsenicismo afecta a 6 millons d'hindús exposts al consum d'aigua per sobre 0,05 ppm d'As.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Bangladés
[editar | editar còdic]En este país, la malaltia d'orige natural afecta a uns 200.000 habitants que consumixen aigua en arsènic per sobre els 0,025 ppm d'As distribuïda en més o menys 1 milló de pous artesianos.
China
[editar | editar còdic]Taiwan
[editar | editar còdic]Austràlia
[editar | editar còdic]Epidemiologia en Sudamérica
[editar | editar còdic]Chile
[editar | editar còdic]En Chile, el hidroarsenicismo està present des de temps remots. En efecte, el riu Lloa presenta importants nivells de contaminació de bor i arsènic registrant-se valors per sobre els 15 ppm d'este últim element.[1] Les zones de cerro Topater, Coya i María Elena per donar uns eixemples de contaminació per via antrópica.[2] Els rius Toconce, Salat i Sant Pedro poden ser citats com a importants focs de contaminació.[2] La regió de Coquimbo té conques hidrològiques contaminades en arsènic, es poden citar la conca del riu Térbol que és tributari del riu Elqui, el cabal del qual és aprofitat per la minera L'Indi, i per artesans de combarbalita.[2]
Mèxic
[editar | editar còdic]En el país asteca, el hidroarsenicismo es presenta en les regions de Torréon, Coah, Guardalajara i Durango per donar eixemples. Estes regions tenen pous artesianos i el hidroarsenisismo ocorre de manera natural.
Argentina
[editar | editar còdic]Argentina és un dels països afectats pel hidroarsenicismo descrita en 1913 en Rosario per de el Dr. Mario Goyeneche.
És el principal contaminant de l'aigua en l'Argentina, les napas dels sols de les províncies centrals posseïxen arsènic per diferents moviments geològics i a l'activitat volcànica de fa millons d'anys, en alt contingut del metal, l'arsènic es va depositar en les napas i en els pous d'extracció d'aigua.[3]
Les províncies expostes a el HACRE són 16: Bota, Jujuy, Tucumán, La Rioja, Catamarca, Sant Joan, Chaco, Santiago del Estero, San Luis, Mendoza, Còrdova, Santa Fe, La Pampa, Riu Negre, Neuquén i Buenos Aires.[3] Els habitants d'estes regions patixen malalties cardiovasculars, hepàtiques, cutànees, respiratòries, digestives i urinàries en més freqüència que atres poblacions del país no afectades per el HACRE. És dir, són grups més vulnerables a certs tipos de malalties, algunes d'elles molt greus, com el càncer.
El nivell d'arsènic en l'aigua d'estes regions pot aplegar a 0,80 mg/l o més. En alguns llocs del subsol es pot aplegar a extraure aigua en més de 10,00 mg/l. Els llímits tolerables varien molt. Òbviament depenen en primer lloc de la cantitat d'aigua que es bega: en les regions caloroses es consumix més aigua que en les templades. Ademés, depén del grup ètnic, l'alimentació i atres factors. En la ciutat de Buenos Aires tots els casos tractats provenen d'eixos llocs endèmics. Atres províncies del país com San Luis, La Pampa i Buenos Aires presenten zones en arsènic en el subsol, pero en menor escala, i per lo tant no registren casos de HACRE.
L'estudi d'aigües més important ho va realisar en 2005 la Universitat Nacional de l'Argent en el partit de Junín, a demanat de la municipalitat local. El treball va determinar que més del 70% de la superfície de dit municipi posseïx tenors d'arsènic inferiors a 0,05 mg/l en el acuífero Pampeano, que és la napa des de la qual s'extrau l'aigua que consumix la població. Açò implica la possibilitat d'obtindre aigua de bona calitat, apta per a consum humà, de manera natural. La troballa de nivells de fins a 0,20 mg/l en el acuífero Puelche va permetre descartar-ho com a font alternativa de recapte d'aigua.
La Organisació Mundial de la Salut (OMS) recomana baixar a 0,01 mg/l,[3] pero no es tracta d'un llímit tolerable, sino sugerit. La Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO per les seues sigles en anglés) de les Nacions Unides sugerix el llímit de 0,05 mg/l. Pero estos són valors indicatius per a tot lo món, i el HACRE es manifesta de diferents maneres i a distints nivells segons el lloc del planeta. En Argentina els casos de HACRE es registren en zones a on l'aigua posseïx un mínim de 0,40 mg/l, pero en un marge de seguritat s'admet com no riegoso el llímit de 0,12 o 0,10 mg/l. La solució per a les zones endèmiques, a on és impossible trobar aigua en nivells d'arsènic inferiors a 0,10 mg/l és utilisar algun sistema de filtrat. Les plantes potabilisadores tenen un elevat cost i difícil manteniment. Atres alternatives són les fàbriques d'aigua mineral al cost, les plantes d'potabilización familiars i els sistemes en ozon.
Detecció
[editar | editar còdic]La busca d'arsènic en l'organisme pot realisar-se en sanc, orina o en cabells per métodos diversos. Encara que per als exàmens de sospita en persones expostes al consum d'aigües contaminades, les valoracions de major importància corresponen a cabell i orina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2017. Consultat el 6 d'octubre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 20 de setembre de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Arsènic en l'aigua, un risc sever per a molts argentins». Consultat el 30 d'agost de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distribución del hidroarsenicismo crónico regional endémico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.