Disseny per a tots

Existixen diferents definicions de disseny per a tots (DPT) (o disseny universal, segons el terme utilisat en Estats Units), per eixemple: “El disseny de productes i entorns que poden ser utilisats per totes les persones, en la major mida possible, sense la necessitat d'adaptacions o dissenys especialisats” (Trace Centre); “Disseny de productes, servicis i entorns que poden ser usats pel major número possible de persones, independentment de la seua edat i característiques físiques (ej.: pes, capacitat visual o auditiva i movilitat de braços); “Disseny per a Tots en la Societat de l'Informació és l'esforç conscient i sistemàtic d'aplicar principis, métodos i ferramentes de forma proactiva, en l'objecte de desenrollar productes i servicis de Telecomunicacions i de Tecnologia de l'Informació (T&TI) que siguen accessibles i utilisables per tots els ciutadans, evitant la necessitat d'adaptacions posteriors o de dissenys especialisats” (Stephanidis et. al., 2001).

El Disseny per a Tots en el context de les Tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) no deu ser concebut com un esforç per alcançar una solució única per a tots, sino com un plantejament centrat en l'usuari per a oferir productes dirigits a la varietat potencial de capacitats humanes, habilitats, requisits i preferències. Per tant, el resultat del procés de disseny no té que ser un disseny únic, sino un espai de disseny dotat d'alternatives apropiades, acompanyades dels principis en els que es basa cada alternativa, és dir, les característiques de l'usuari específic i el context d'us per al que ha segut dissenyada cada alternativa.

Conceptes relacionats

Tecnologies de respal, accessibilitat (universal), disseny universal i disseny inclusivo són considerats conceptes relacionats que recolzen l'inclusió.

Tradicionalment, els problemes d'accessibilitat s'han solucionat en adaptacions, utilisant per a això, com a fòrmula tècnica, els productes de la tecnologia de respal.

En una clara conexió en la discapacitat, l'accés universal permet l'accés de les persones. L'Accés Universal implica l'accessibilitat i l'usabilidad de les tecnologies de l'informació i les telecomunicacions per a totes les persones, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i en això la seua inclusió en qualsevol context de vida. Té com a objectiu permetre potencialment el mateix accés i la participació activa de totes les persones en les activitats humanes que es realisen a través d'ordenadors, tant existents com a emergents, per mig del desenroll de productes i servicis universalment accessibles i usables, i en funcions de respal en l'entorn. Estos productes i servicis deuen poder ser ajustats a les necessitats de cada usuari en distints contexts d'us, independentment de la seua ubicació, l'ordenador de destí o l'entorn en temps d'eixecució.

Per tant, l'enfocament consistix en permetre l'us d'equips i servicis de forma generalisada, tractant de donar accés a la societat de l'informació com a tal. Se supon que els ciutadans viuen en entorns a on es troben objectes inteligents, a on les tasques que cal realisar i el modo de realisar-les estan totalment definides, implicant una combinació d'activitats d'accés a l'informació, comunicació interpersonal i control d'entorn. Es deu donar als ciutadans la possibilitat de portar a terme dites activitats de forma senzilla i agradable.

El disseny per a tots s'ha introduït principalment en l'interacció persona-ordenador, prenent com a base el servici a la varietat d'usuaris, és dir, atenent a la diversitat d'usuaris. L'argument és el següent: si els usuaris són diferents i tenen necessitats d'accessibilitat i usabilidad diferents, és necessari prendre en conte les diferències en un procés de disseny centrat en l'usuari. Pero el context actual és molt més complex i la diversitat deu ser considerada des d'atres perspectives. En primer lloc, l'interacció ya no sorgix solament en ordenadors i terminals, sino en l'entorn i els objectes que es troben en ell. Per tant, serà necessari considerar els diversos models, metàfores, mijos i modalitats d'interacció. D'esta manera, els usuaris/ ciutadans no tindran que enfrontar-se a les tasques determinades per l'aplicació que usen, sino en els objectius de la vida diària, que seran diferents en contexts diferents i per a usuaris diferents. Ademés, els objectius poden ser complexos, no solament per la mescla de funcions relacionades en l'accés a l'informació, la comunicació interpersonal i el control d'entorn, sino també perque poden implicar comunitats d'usuaris. Açò nos dona una idea de la complexitat dels problemes, la llimitació dels conceptes de l'accessibilitat clàssica i la necessitat de plantejaments innovadors.

Context

La filosofia del Disseny per a Tots s'ha convertit en un tema d'interés generalisat en els principals programes de les institucions europees. La Comissió Europea reforça el valor d'este model de disseny per a la societat actual, que pretén guiar-se pel principi d'inclusió de tots els ciutadans, independentment de les seues característiques, la seua edat o habilitats. En particular, el Disseny per a Tots és partix integrant del programa eAccesibilidad, de l'Unió Europea, l'objectiu de la qual és conseguir una Societat de l'Informació accessible per a tots. Este concepte anima als fabricants i distribuïdors de productes i servicis de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) a dissenyar noves tecnologies per a tots, incloent a les persones majors, persones en discapacitat i els jóvens.

Per la seua banda, el Consell d'Europa ha mamprés vàries iniciatives relacionades en el Disseny per a Tots. En febrer de 2001, el Comité de Ministres va adoptar la Resolució Res AP(2001)1 sobre l'introducció dels principis de disseny universal en els currículums de totes les professions que treballen en la construcció de l'entorn. Esta resolució ha influït sense dubte en el desenroll de plans d'estudi, fonamentalment universitaris, que integren assignatures i programes específics en esta matèria.

Esta llínea de treball ha tingut continuïtat en la Resolució ResAP(2007)3 “Achieving full participation through Universal Design”, adoptada pel Comité de Ministres del Consell d'Europa, el 12 de decembre de 2007. L'informe en el que es basa este document està arreplegat en el llibre: Achieving full participation through Universal Design (Alcançar la plena participació a través del disseny universal), publicat pel Consell d'Europa, en 2009.