Disseny generativo
El disseny generativo és una Ferramenta d'innovació, una nova forma d'abordar la manera en que es construïx i es crea el món al nostre entorn. És una ferramenta que ha vingut prenent molta força en camps com l'ingenieria, l'art, l'arquitectura i el Disseny. És un procés de busca de formes que pot imitar l'enfocament evolutiu de la naturalea per al disseny. Pot començar en objectius de disseny i després explorar innumerables possibles permutació d'una solució per a trobar la millor opció. Per mig de l'us de la computació en el núvol, el disseny generativo pot recórrer mills o inclús millons d'opcions de disseny, provar configuracions i deprendre de cada iteración qué funciona i qué no. El procés pot permetre als dissenyadors generar noves opcions, més allà de lo que un humà solament podria crear, per a aplegar a un disseny eficaç.[1][2] Com explica Lars Hesselgren: “Generative design is not about designing the building – Its’ about designing the system that builds a building.” (Disseny generativo no és dissenyar un edifici, és dissenyar el sistema que dissenye un edifici[3]) . Es pot dir que és un método per a generar formes automàticament a partir de la modificació de les variables que les definixen. Darrere d'esta modificació s'amaguen definicions algorítmiques (en molts casos molt complexes) que permeten accedir d'un modo inteligent a un sinfín de formes en tan sol indicar les noves necessitats. L'art i el disseny generativo no són un model en el que l'artiste té control total de la peça que està fent. Tampoc és un model en el que el software o la màquina té el control i dissenya lo que vullgues. És més be una forma de potenciar lo que l'artiste vol fer, a través de la computadora i d'afegir aleatorietat. per a aforrar temps i esforç. La veritat és que els artistes generativos controlen de manera fàcil i fluïda tant la magnitut com les ubicacions de la aleatorietat introduïdes en l'obra d'art.
El disseny esquema serien els paràmetros o algoritmes que s'usen per a definir lo que es vol dissenyar. El mig per a crear variacions pot ser de forma anàloga o a través d'algun software de programació. Més allà de simplement crear possibilitats infinites per a un problema específic. Es tracta de no observar tant la solució, si no observar les causes del problema, ya que el gestionar de manera eficient eixes causes, podrem aplegar a la millor solució. D'esta manera el disseny generativo s'enfoca en crear una série de regles, algoritmes, o paràmetros, que dissenyaran eixa peça final. Pero és el dissenyador d'eixos paràmetros quí modifica i intervé per a que la aleatorietat i la cantitat de possibilitats que oferixca el còdic siguen les que ell desija.
Un dels antecedents més grans de la programació, i per lo tant del disseny generativo, és l'indústria textil. La programació no va sorgir quan varen sorgir les computadores. En realitat va sorgir com una forma de poder automatisar les màquines que teixien patrons. D'esta manera es podia teixir el mateix patró centenars de voltes d'una manera més ràpida i efectiva sense la necessitat de que algú estiguera repetint el procés. És ací a on veem una primera relació rellevant entre la programació i el disseny.
Diferents artistes de el XX varen intentar aproximar-se a l'art generativo des d'un acostament molt més anàlec. Per eixemple artistes com Vasili Kandinski, qui és considerat el precursor de l'art abstracte i líder de l'expressionisme. Una atra precursora és Anni Albers, pertanyent també a l'Escola de la Bauhaus, qui va fer una exploració en la construcció de patrons textils a través de l'art generativo. Durant finals dels anys 90 John Maeda junt en un grup d'artistes i ingeniers varen escomençar el proyecte cridat “Design By numbers” que més vesprada es convertiria , junt en l'ajuda de Ben Fry i Casey Rees, en el software “Processing”. Processing va fer possible que qualsevol persona en el món en una computadora tinguera accés a l'art generativo. I no només això, sino que també va permetre que ya no es necessitara un hardware costós i lo més important, ya no és necessari ser un científic o ingenier computacional per a crear esbossos, prototips i peces d'art.
La majoria del disseny generativo, en el que els resultats podrien ser: imàgens, sons, models arquitectònics, animació, etc., es basa en la modelació algorítmica i paramètric. És un método ràpit d'explorar les possibilitats de disseny que s'utilisa en diversos camps de disseny com l'art, l'arquitectura, el disseny de comunicacions i el dissenye de productes. Típicament, el disseny generativo té:
- Un disseny esquema
- Un mig de crear variacions
- Un mig de seleccionar resultats desijables
Alguns esquemes generativos usen algoritmes genètics per a crear variacions. Alguns usen només números aleatoris. El disseny generativo s'ha inspirat en els processos del disseny natural, per lo que els dissenys es desenrollen com a variacions genètiques a través de mutacions i creus. A diferència dels conceptes establits fa molt temps, com l'art generativo o l'art informàtic, el disseny generativo també inclou tasques particulars dins de l'àrea del disseny, l'arquitectura i el disseny del producte.
Dins del disseny de la comunicació, les principals aplicacions són la creació de gràfics d'informació, diagrames i dissenys corporatius flexibles. El disseny generativo en arquitectura (també conegut com a disseny computacional) s'aplica principalment per als processos de busca de formes i per a la simulació d'estructures arquitectòniques.
El disseny generativo s'ensenya en moltes escoles d'arquitectura i està guanyant terreny en la pràctica arquitectònica i de disseny.
Definició de Celestino Soddu, 1992: "El disseny generativo és un procés morfogenètic que utilisa algoritmes estructurats com sistemes no llineals per a resultats interminables únics i irrepetibles realisats per un còdic d'idees, com en la Naturalea".
Definició de Sivam Krish 2013: "El disseny generativo és la transformació de l'energia computacional en energia d'exploració creativa, capacitant a dissenyadors humans per a explorar un major número de possibilitats de disseny dins de restriccions modificables".
Una de les parts més importants i distintives que fa un model computacional generativo és el bucle de retroalimentación. La retroalimentación s'estén des de mecanismes simples, en els que el model pren la seua pròpia eixida per a entrada, als relativament complexos que incorporen rutines d'evaluació de disseny. Els métodos generativos tenen les seues raïls profundes en la modelació dinàmica del sistema i són, per naturalea, processos repetitius a on la solució es desenrolla durant vàries iteraciones d'operacions de disseny.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definition adapted from a product developed by Autodesk named Generative Design». Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ “Performance-Driven Engineering Design Approaches Based on Generative Design and Topology Optimization Tools: A Comparative Study” . Applied Sciences journal.
- ↑ «El disseny generativo». vortica. Consultat el 22 d'agost de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diseño generativo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.