Anar al contingut

Disseny bàsic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El disseny bàsic és la disciplina central del disseny i servix per a ensenyar-ho de manera concreta a una audiència de dissenyadors potencials: reequilibra "la relació entre els components estètics, tecnològics i científics en la disciplina i en la professió"; entrellaça íntimament la propedéutica[1] (és dir, la pràctica d'ensenyar un saber fer) i la fundamentación disciplinar (és dir, el pensament teòric i metodològic que les sustenta); és el lloc a on convergixen i es vinculen l'investigació formal i expressiva, el disseny i, per supost, la docència.[2]

El disseny bàsic és la teoria de la configuració, diferenciada de la teoria de la representació o de la teoria de la representació esquemàtica. Esta és la disciplina bàsica de les escoles de disseny; d'entre les més conegudes estan, la Bauhaus de Weimar i la Hochschule für Gestaltung d'Ulm.

El disseny bàsic és un conjunt de fonaments teòrics destinats a donar "forma" als objectes, proporcionant eixa seguritat formal que, segons es creu, diferència als dissenyadors que la dominen dels que l'ignoren.

En el disseny bàsic, l'ensenyança transmet i, al mateix temps, genera el corpus de coneiximents. Este últim es destila en eixercicis, lliteralment paradigmàtics, ejemplarizantes, que són “la generalisació, la simplificació d'un problema recurrent de disseny”.

La disciplina és rigorosa, pero al mateix temps vixca i metamòrfica, en constant evolució: s'adapta a les diferents necessitats del disseny i troba el seu matís més tecnològic en el dissenye bàsic d'interacció.

Teòrics del disseny bàsic

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «propedéutico, propedéutica | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-01-09.
  2. Munari, Bruno (2016). ¿Cóm Naixen Els Objectes?: Apunts Per a Una Metodologia Proyectual (en és), EDIT GG. ISBN 978-84-252-2865-0.