Anar al contingut

Dispositiu de punta alar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dispositiu de punta alar
En primer pla, un blended winglet roig s'estén des de la punta alar d'un Boeing 737-800. Al fondo, s'aprecia un wingtip fence en l'ala dreta d'un Airbus A319.

Els dispositius de punta alar o winglets (sharklets en les noves puntes alares dels A320) són dispositius aerodinàmics utilisats en els extrems de les ales dels nous dissenys d'avions comercials. Habitualment estan destinats a millorar l'eficiència de les aeronaus d'ala fixa.[1] Generalment, presenten la forma d'una aleta cap a dalt en l'extrem de l'ala pero poden adoptar distintes geometria.

Existixen varis tipos de dispositius de punta alar i, encara que funcionen de diferents maneres, l'efecte desijat és sempre reduir la resistència aerodinàmica de l'aeronau alterant el fluix d'aire (vortex) prop de les puntes alares.

Els dispositius de punta alar també milloren les característiques de maneig de l'aeronau i aumenten la seguritat per a les aeronaus que van darrere. Dits dispositius incrementen l'allargament alar efectiu d'un ala sense increment material de l'envergadura. Una extensió de l'envergadura reduiria la resistència induïda, pero incrementaria la resistència paràsita i ademés requeriria aumentar la força i el pes del ala. Aplegat un moment, no hi ha benefici net en el fet d'incrementar més l'envergadura, ademés també existixen consideracions operacionals que llimiten l'envergadura (per eixemple les dimensions de les instalacions en els aeroports).

Els dispositius de punta alar incrementen la sustentació en la vora marginal de l'ala (alisando el fluix d'aire per mig de la part superior de l'ala prop de la punta), generant una component que s'opon a la resistència induïda causada pels tribulins de punta d'ala i la reduïx, millorant el rendiment aerodinàmic. Açò incrementa l'eficiència en el consum de combustible en aeronaus propulsadas i incrementa la velocitat de vol en planejadors, incrementant en abdós casos l'alcanç.[1]

Dibuix dels tribulins de punta alar formats per una punta alar convencional (esquerra) i un blended winglet (dreta).


Els winglets varen ser inventats per l'ingenier anglés Frederick Lanchester en 1897,[2][3] i els winglets funcionals varen ser creats pel científic alemà Ludwig Prandtl, Richard Whitcomb i William E. Somerville.[4][5] Els winglets varen ser introduïts per primera volta en el Learjet 28 en 1977,[6][7] i en una aeronau comercial en l'Airbus A310 en 1985.[8] En l'actualitat s'està generalisant l'us d'estos dispositius en avions de tamany mig per a us particular o eixecutiu i també en els comercials per a transport de passagers, com el Boeing 737-800, el Boeing 747 i l'Airbus A320, entre uns atres.

Eixos avions incorporen en la punta de les ales una extensió doblada cap a dalt, casi de forma vertical, la funció de la qual és disminuir la turbulència que es forma en eixe lloc durant el vol, en lo que es millora el rendiment aerodinàmic. Els winglets disminuïxen aproximadament en un 4 % el consum de combustible en vols que superen els 1800 km, ya que permeten reduir la potència dels motors sense que per això disminuïxca la velocitat de l'avió, ademés d'aumentar el rendiment de l'aeronau a elevats ànguls d'atac.cita requerida

Les teories de la fluidodinámica indiquen que a lo llarc de l'ala es formen chicotets tribulins de vent, per la diferència de pressions entre l'extradós i l'intradós, a diferent velocitat i altitut. En la punta de l'ala sempre es produïx una solsida de la corrent en forma de tribulí, en passar la secció travessera de l'ala a zero. Esta solsida aumenta la resistència aerodinàmica de l'avió, tanto más cuanto major siga l'intensitat del tribulí.

Els tribulins van reduint la seua intensitat a lo llarc de l'envergadura de l'ala, en reduir-se la seua secció travessera i, per tant, la diferència de pressions. D'esta manera, quant més llarga siga l'ala, menor serà la seua intensitat. No obstant, les ales no poden ser massa llargues, per a evitar incrementar en demasía les càrregues en la raïl, lo que aumenta el seu pes i reduïx la seua capacitat de càrrega de combustible, passagers i ranc operatiu de la nau.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 "Blended Winglets." Faye, R.; Laprete, R.; Winter, M. Aero, No. 17., Boeing.
  2. ↑ Calitz, Garth (2020-06-16). «The Evolution of Winglets» (en en). flightlineweekly. Consultat el 2025-02-11.
  3. ↑ «Patents: Plane And Simple» (en en). www.mondaq.com. Consultat el 2025-02-11.
  4. ↑ Maaz, Anas (2022-11-10). «The History And Differences Between Airbus And Boeing Winglets» (en en). Simple Flying. Consultat el 2025-02-11.
  5. ↑ «Nearly 120 Years After Its Original Patent, Winglets Have Become a Permanent Part of Modern Aviation» (en en-us). Popular Mechanics (2020-07-05). Consultat el 2025-02-11.
  6. ↑ «GATES LEARJET Learjet 28 | SKYbrary Aviation Safety». skybrary.aero. Consultat el 2025-02-11.
  7. ↑ Reynolds, Peter T.(1979-02-01).«The Learjet “Longhorn” Séries - The First Jets with Winglets».SAE Technical Paper.(790581)Consultat el 2025-02-11.(en anglés)
  8. ↑ Memon, Dr Omar (2023-01-15). «What Was The First Airliner To Have Winglets?» (en en). Simple Flying. Consultat el 2025-02-11.


Referències