Disocactus biformis
Disocactus biformis, coneguda comunament com paxte de pal,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Guatemala, Hondures i El Salvador.
Descripció
[editar | editar còdic]Disocactus biformis és una espècie de cactus epífito d'hàbit colgante, que es desenrolla sobre arbres. És arbustiu, es ramifica des de la base i forma un tronc o talle principal cilíndric de 20 a 50 cm de llarc.[2]
Els tallos són aplanados, allargats i en forma de full. Medixen fins a 20 cm de llarc, d'1 a 2 cm d'ample i tenen els màrgens alguna cosa dentados. Sobre ells s'assenten areolas menudes i sense espines.[3]
Les flors són de color rojós a magenta, i medixen de 5 a 6 cm de llarc. Sorgixen lateralment de les areolas superiors, són llaugerament curvades cap a dalt i tenen forma d'embut. Tenen de 10 a 12 estams llaugerament sobreixents i disposts en dos files en la part superior del tubo floral. L'estil és prim i púrpura, i el estigma presenta de 4 lòbuls blancs.
Les flors s'òbrin durant la nit o a primera hora del matí i permaneixen obertes tot el dia. Els fruts són de color púrpura rojós, tenen forma d'ou o de pera i medixen fins a 1,5 cm de llarc.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Guatemala (concretament en els departaments de Quezaltenango, Sacatepéquez i Solalá), Hondures i El Salvador (departament de Santa Ana). Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, entre els 1000 i 1840 metros sobre el nivell de l'mar.[3][4]
La planta creix sobre arbres com epífita i es troba en el bosc humit perennifolio mig. Les seues raïls s'incrusten en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt. Ademés, sempre creixen baix el dosel dels arbres i mai estan expostes al sol directe.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus biformis, publicada en 1843 pel botànic britànic John Lindley en la revista científica The Botanical Register 29 (Misc.): 51.[5]
Dos anys més vesprada, el propi John Lindley va traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus biformis. Va registrar estos canvis en les revista científica The Botanical Register 31: t. 9, publicada en 1845.[6]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa ‘dos voltes’), isos (que significa ‘igual’) i kaktos (que significa ‘penca’ o ‘planta espinosa’), en alusió als tallos aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- biformis: epítet específic llatí que significa ‘de dos formes’, en alusió a la forma del talle d'esta espècie, que pot ser cilíndrica o aplanada.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com "En Perill d'Extinció (EN)”. Les principals amenaces que sofrix l'espècie es deuen a la deterioració de l'hàbitat com a resultat de les plantacions de café i pastures.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Disocactus biformis es cultiva principalment com a planta ornamental pel seu valor decoratiu. Requerix llum lluenta i indirecta, temperatures constants entre 18 i 24 °C, i una humitat moderada. Preferix un substrat ben drenado, com una mescla de terra per a cactus combinada en perlita, en un pH entre 6.0 i 7.0.
Durant la temporada de creiximent, necessita recs espayats cada dos o tres semanes, assegurant que la capa superficial del substrat s'haja secat. Ademés, convé reduir el rec en hivern, quan la planta entra en repòs. La poda pot realisar-se despuix de la floració per a eliminar tallos secs o deformes i mantindre la seua forma.
Es propaga fàcilment per mig de esquejes, encara que també pot reproduir-se per llavors. Per a evitar problemes comuns, com a malalties fúngicas o estrés per temperatura, és important mantindre una bona ventilació, evitar l'excés de rec i protegir-la de canvis bruscs de llum o clima.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paxte de pal (Disocactus biformis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ 2,0 2,1 Britton; Britton, Nathaniel Lord; Eaton, Mary I.; Rose, {{{nom4}}} (1919). [1], Carnegie Institution of Washington, p. 202.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson; Eggli, Urs; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [2] (en Alemà), Ulmer, pp. 183-184. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Disocactus biformis: Véliz, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152489A642598».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t152489a642598.en.Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Cereus biformis Lindl. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus biformis (Lindl.) Lindl. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Disocactus biformis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Overview of Disocactus biformis 🌵» (en en). Greg App 🪴. Consultat el 2025-05-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus biformis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.