Diodorus (gènero)
Diodorus és un gènero extint de dinosauriforme silesáurido (un parent basal dels dinosauris) del Triásico Superior (¿Carniense? - Noriense) trobat en la Formació Timezgadiouine de la Conca Argana de Marroc. Va ser denominat per Diodoro, un llegendari rei del poble bereber fill de Sófax, el fundador de Tànger i també en honor de Diodoro Sículo, un historiador grec del I qui va escriure sobre l'Àfrica del Nort. L'epítet de l'espècie, scytobrachion, és el terme en grec antic per a "armat de cuiro", pero també honra a Dionisio Escitobraquión, un mitógrafo qui va fer cròniques de l'història mítica del Nort d'Àfrica.
L'holotip i tots els materials referits varen ser trobats en una única pedrera en la base del Membre Lutita de Irohalene de la formació Timezgadiouine en el norest de la Conca Argana, a 2.9 quilómetros a l'est d'Imziln, Marroc. Diodorus pot ser distinguit d'atres silesáuridos per la presència de dents anteriors que decreixen en tamany per la presència de dents inclinades cap a davant, que disminuïxen de tamany cap a l'extrem anterior del dentario i una cresta lateral distintes que corren paraleles al vorell alveolar del dentario. En un anàlisis filogenético, es va trobar que Diodorus és el tàxon germà del silesáurido brasiler Sacisaurus.[1]
Cladograma de Silesauridae segons Kammerer et al., 2011:
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diodorus (género)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.