Diflúor

El diflúor és una molècula diatómica inorgànica de fòrmula F₂ (el diflúor és una substància simple de flúor).

Característiques

És un gas de color groc, tòxic, oxidant, que reacciona en tots els elements, incloent gasos nobles, exceptuant heli, neó i argón. Este gas s'ha trobat de forma natural en la Antozonita en forma d'inclusions, est és generat per l'ionisació del fluorur de calcio. Els únics materials que no ataca són el platí i teflón.

Encara que es presente com a tractament mèdic, este compost pot causar la mort puix resulta nociu en inhalar-se. És molt irritante en contacte en la pell o els ulls i també és capaç d'explotar en descompondre's. No té punt de autoignición degut a que no és inflamable.

Reacciona en aigua formant àcit fluorhídric i àcit hipofluoroso, i retornant en aigua i flúor.

$F_{2} + H_{2} O \to H F O + H F$

$H F O + H F \to F_{2} + H_{2} O$

Característiques físiques
Punt de fusió: -219,61 °C
Punt d'ebullició: -188,13 °C
Fòrmula molecular: F2
Densitat: 1553 g/m³
Pese molecular: 37,997 g/mol
Temperatura crítica: -129 °C
Pressió crítica: 55 atm

Història

El diflúor va ser sintetisat per Henri Moissan en 1886 en estat gaseós, per l'electrólisis la solució d'àcit fluorhídric i fluorhidrato de potassi.Encara que no va ser el primer en saber de la seua existència.^[1]^[2]

Etimologia

Provinent del prefix «vaig donar» («doble») i flúor.

Producció

El diflúor es pot sintetisar de la reacció de bifluoruro de potassi en sí mateixa.

$2 K H F_{2} \to 2 K F + H_{2} + F_{2}$ ^[3]

Geometria

L'àngul entre els àtoms és de 180º i la distància entre ells és de 143 pm. L'enllaç entre estos dos àtoms és covalente, per la similitut de la seua configuració electrònica.^[4]

Usos

S'usa en la síntesis de difluoruro d'oxigen, trifluoruro de clor, trifloruro de bromo, fluorur de Níquel (II) i síntesis de difluoruro de dioxígeno:

$F_{2} + N a O H \to O F_{2} + 2 N a F + H_{2} O$ (síntesis de difluoruro d'oxigen).^[3]

$O_{2} + F_{2} \to O_{2} F_{2}$ (síntesis de difluoruro de dioxigeno)

$3 F_{2} + C l_{2} \to 2 C l F_{3}$ (síntesis de trifluoruro de clor)

$B r_{2} + 3 F_{2} \to 2 B r F_{3}$ (síntesis de trifluoruro de bromo)

$N i C l_{2} + F_{2} \to N i F_{2} + C l_{2}$ (síntesis de fluorur de Níquel)

S'utilisa per al fresado químic en els semiconductors.
A baixes temperatura s'utilisa com a compost criogènic

Referències

↑ «Henri Moissan» (en és). EcuRed. Consultat el 9 de març de 2017.
↑ «Fluorine» (en en). University College Cork. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2017.
↑ ^3,0 ^3,1 «F2 chemical reactions» (en en). Chemiday. Consultat el 9 de març de 2017.
↑ «Qué és el difluor i quin és la seua fòrmula?». Yahoo! respostes.

Este artícul conté una traducció derivada de «Diflúor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Henri Moissan» (en és). EcuRed. Consultat el 9 de març de 2017.

[2] «Fluorine» (en en). University College Cork. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2017.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «F2 chemical reactions» (en en). Chemiday. Consultat el 9 de març de 2017.

[4] «Qué és el difluor i quin és la seua fòrmula?». Yahoo! respostes.

[1]

[2]

[3]

[4]