Anar al contingut

Dictyocaulus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dictyocaulus

Dictyocaulus és un gènero de nemátodos paràsits dels bronquis dels cavalls, ovelles, cabres, cérvols, i ganado. Dictyocaulus arnfeldii és el cuc dels cavalls, i Dictyocaulus viviparus és el cuc que afecta als ruminantes.

Dictyocaulus viviparus: cuc pulmonar del ganado i cérvols

El D. viviparus és el més comú dels cucs pulmonars del ganado; l'infecció és també coneguda com verminosis pulmonar vacuna o bronquitis verminosa. Encara que es classifica com el mateix paràsit, algunes persones creuen que D. viviparus del reno i el del cérvol deuen ser reclasificados com a espècies diferents, incloent D. eckertii en Nova Zelanda. De totes maneres, abdós espècies demostren una infecció creuada entre el ganado i els cérvidos (a lo manco en Nova Zelanda) .[1]

Cicle biològic

Infecció dels bronquis d'una vaca pel paràsit adult.

Els vermes adults es localisen en la tráquea i els bronquis, a on les femelles que són ovovivípares posen els ous de 85x55 um , que contenen les larves L-I totalment desenrollades. L'eclosió té lloc en els bronquis, lliberant-se les larves en rapidea i són arrastrades mecánicament per accessos de tós i per l'epiteli ciliar dels bronquis cap a la tráquea, apleguen a l'espai nasofáringeo i són deglutidas en la secreció mucosa o expulsades a l'exterior en el fluix nassal. En l'aparat digestiu finalisa l'eclosió dels ous i les L-I són eliminades en les heces. La L-I de D viviparus posseïxen numeroses cèlules intestinals i grànuls obscurs i el seu esòfec és rabditiforme; l'extrem anterior redonejat. El cicle biològic de Dictyocaulus viviparus és directe. La fase externa es desenrolla en 6-7 dies en condicions adequades, pero pot prolongar-se per vàries semanes. En l'exterior en el sí de la matèria fecal, les L-I es mouen llentament i en humitat, temperatura i oxigenaació favorables, muden dos voltes, es transformen en larves L-II i L-III , que ya són infectantes i es mantenen a costa de les seues reserves celulars. Són de tipo estrongiliforme i en els seus extrems s'observa tres baïnes i les cèlules intestinals ya desprovistas dels grànuls obscurs, el seu tamany és de 0.9-2.7 mm . Estes larves són poc actives i en freqüència es troben enrolladas, per lo que difícilment es desplacen dels excrements a l'herba. Ademés, les larves que alcancen el herba efectuen migracions verticals molt llimitades i utilisen freqüentment per a la seua dispersió l'esporulaació d'un fongo del gènero pilobolus, que creix en les heces del ganado vacú. Les L-III abandonen les heces de forma activa, mecànica o en l'ajuda dels esporangis dels foncs del gènero pilobolus i es desplacen cap a l'herba.

Els vacuns ingerixen les L-III en el herba i quan apleguen a l'intestí prim es lliberen de les baïnes protectores i traviesan la mucosa intestinal , passen a la circulació limfàtica i alcancen els ganglis limfàtics mesentèrics locals, a on a les 24 hores ya hi ha L-III; en ells muden a larves L-IV en aproximadament 4 dies post-infecció. Posteriorment estes larves apleguen als pulmons per la via limfàtica i sanguínea a la semana post-infecció. Des dels capilars perialveolares travessen els teixits i passen als alvéolos i bronquíols pulmonars a on realisen l'última muda per a passar a L-V ,als 18-20 dies post-infecció. En els bronquis i bronquíols estes fases inmaduras es desenrollen sexualment, i al cap d'un més post-infecció ya s'observen larves L-I en les heces. Aixina que el periodo d'infecció és aproximadament de 4 semanes. Els Dictyocaulus viuen a costa de l'abundant mucus present en el tracto respiratori, com a conseqüència del procés inflamatorio, pero són in capaços de nutrir-se de sanc. La seua longevitat alcança fins als 6 mesos. Algunes L-V permaneixen algun temps en els pulmons fins a aplegar a la seua madurea sexual, és dir, experimenten un retart del desenroll de semanes i inclús mesos, lo que supon un estat d'inhibició larvaria que prolonga el periodo de prevalença.

Referències

  1. ↑ Johnson et al.(2003).«Dictyocaulus species: cross infection between cattle and ret deer».New Zealand Veterinary Journal.51: 93-98.
  • QUIROZ ROMERO, Hector.parasitologia i malalties parasitarias dels animals domèstics :Limusa.1989.p 524-530.