Anar al contingut

Diccionari morfològic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un diccionari morfològic és un archiu que conté les correspondències entre les formes superficials i lèxiques de les paraules.[1] Les formes superficials són paraules trobades en un text, en totes les seues possibles formes (gènero, número, temps...). La forma lèxica és la raïl o lema de les paraulas, acompanyat d'eixa informació de gènero, número, etc. En espanyol cantaríem és una forma superficial, la forma lèxica de la qual seria cantar, verp, condicional, 1ª persona, plural. Es poden trobar dos tipos de diccionaris morfològics: alineats i no alineats.

Diccionaris morfològics alineats

[editar | editar còdic]

En un diccionari morfològic alineat la correspondència entre la forma superficial i lèxica d'una paraula es troba alineada a nivell de caràcter. En l'eixemple anterior tindríem:

(c,c) (a,a) (n,n) (t,t) (θ,a) (θ,r) (θ,<vb>) (a,θ) (r,θ) (í,<cnd>) (a,θ) (m,<1>) (o,<pl>) (s,θ)

a on θ és el símbol buit i <vb>, <cnd>, <1>, <pl> es corresponen a verp, condicional, 1ª persona i plural.

El primer caràcter del caràcter de l'eixemple seria l'entrada (forma superficial) i el segon l'eixida (forma lèxica). Esta ordenació seria vàlida per a l'us en analisadors morfològics, a on a partir d'una forma superficial obtindríem la seua forma lèxica. En el cas de l'us en generadors morfològics l'ordenació seria al revés.

Formalment si Σ és l'alfabet dels símbols d'entrada i Γ el dels símbols d'eixida, un diccionari morfològic alineat és un subconjunt AL* a on:

L=(Σθ)×ΓΣ×(Γθ)

és l'alfabet de tots els possibles alineamientos, incloent el símbol buit.

Diccionari morfològic no alineat

[editar | editar còdic]

Un diccionari morfològic no alineat és simplement un conjunt UΓ*×Σ* de parelles de paraules d'entrada i eixida. Un diccionari morfològic no alienat representaria l'eixemple anterior com:

(cantaríem, cantar<vb><cnd><1><pl>)

Es pot obtindre fàcilment un diccionari alineat a partir d'un no alineat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]