Diccionari de mexicanismes
El Diccionari de mexicanismos de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua és una obra lexicogràfica que presenta i explica els mexicanismes sincrónicos, definits com vocables que actualment ampren els parlants mexicans i que són desconeguts pels parlants d'atres regions de parla hispana. El seu corpus està conformat de vàries fonts d'informació, entre les que es troben pàgines d'Internet, diccionaris i películes, ademés del parla espontànea de parlants en diverses situacions comunicatives.
La primera edició, coordinada per Concepció Company, presidenta de la Comissió de Lexicografia de l'Acadèmia,[1][2] va ser publicada en 2010, i va contar en la colaboració d'Ernesto de la Penya com a Assessor de Lèxic i Redacció.[3][4] L'acadèmia mexicana de la llengua treballa en una segona edició que va ser programada per a publicar-se en 2016, despuix reprogramada per a 2018, despuix reprogramada per a 2020 i que, finalment, va aparéixer en 2022.[5]
Contingut
El llibre tracta d'arreplegar «el conjunt de veus, locucions, expressions i accepcions caracterizadoras del parla de Mèxic, que distancien la variant mexicana respecte de l'espanyol peninsular, concretament, de la seua varietat castellana».[6]
En el llibre les nomenclatures estan organisada alfabéticament. Aixina mateix apareixen extranjerismes i noms comercials que són marques registrades.[5]
Alguns dels térmens que arreplega el llibre, són els següents: Ñerez, güey, xkikil, chingaputimadral, ¡íngasu!, gorritós, narcocorrido, ¡quióbole!, wachear, culero, chingüengüenchon, peiper, junt en 11 400 veus i 18 700 accepcions que l'Acadèmia Mexicana de la Llengua ha arreplegat.[2]
Crítiques
Luis Fernando Lara senyala que ademés dels errors lexicogràfics que tenen, també hi ha erratas en l'anàlisis d'alguns térmens, com abalançar-se, definit com «aprofitar-se una persona d'alguna cosa», i que segons Lara en realitat voldria dir «llançar-se en precipitació o ímpetu sobre alguna cosa o algú», entre atres més. Aixina mateix, no fa una conexió entre les nominacions de plantes i animals en les classificacions biològiques per a poder reconéixer-los adequadament[6][7] encara que, a este respecto, l'Acadèmia Mexicana de la Llengua menciona que lèxic d'estos temes es troba en preparació i revisió per part de biòlecs de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[5]
Referències
- ↑ Acadèmia Mexicana de la Llengua.. «Comissió de Lexicografia de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2017. Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2016-12-17.
- ↑ «Ernesto de la Penya. El senyor de les paraules».Revista de l'Universitat de Mèxic.(118)Consultat el 2024-10-29.
- ↑ Acadèmia Mexicana de la Llengua. «Diccionari de mexicanismes». Sigle XXI. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2017. Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Acadèmia Mexicana de la Llengua. «Diccionari de mexicanismes». Sigle XXI. Archivat des d'el original, el 2017-04-29. Consultat el 2017-04-22.
- ↑ 6,0 6,1 «Diccionari de mexicanismes». Lletres Lliures. Consultat el 17 de decembre de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de decembre de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diccionario de mexicanismos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.