Anar al contingut

Diandongosuchus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diandongosuchus és un gènero extint de reptil arcosauriforme del Triásico Mig de China. l'espècie tipo Diandongosuchus fuyuanensis va ser nomenada en 2012 en la Formació Falang de la província de Yunnan. És una espècie marina de arcosaurifome que mostra similituts en una espècie chinenca del Triásico denominada Qianosuchus mixtus, encara que té menys adaptacions a la vida marina. Gue classificat inicialment com el membre més basal del clado Poposauroidea.[1] No obstant, un estudi posterior portat a terme per Stocker et al. (2016, 2017) va indicar que en canvi, era el membre més basal conegut dels fitosaurios.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Diandongosuchus fuyuanensis 334.jpg
Cràneu en el Museu d'Història Natural de Pequín.

Diandongosuchus és conegut a partir d'un esquelet casi complet articulat, (ZMNH M8770) que carix de la major part de la coa. La llongitut total de ZMNH M8770 és de 97 centímetros i la llongitut estimada corporal de l'animal en vida és de prop de 155 cm. L'espècimen està preservat pel costat dret, mostrant el costat inferior de la mandíbula inferior i el tronc. Va ser preparat traent-ho d'una escurada de calcàrea per a revelar els detalls del costat esquerre de l'esquelet, el qual està millor preservat. El cràneu de Diandongosuchus és aguzado, en òrbites oculars ovales, i obertures anteorbitales i temporalés (fenestras). Les traces distintives inclouen un llarc os premaxilar en la punta del hocico que s'estén cap a arrere passades les obertures nassals, una gran vora sobre l'os yugal que corre baix l'òrbita ocular, i dos obertures supratemporales en la volta craneana que tenen vores prominents rodejant-ho. El cràneu té proporcions similars a les de Qianosuchus, i tenen el mateix número de dents en el premaxilar. Com el poposauroideo terrestre Poposaurus, Diandongosuchus té un os maxilar que no alcança la vora de l'obertura nassal.[1]


ZMNH M8770 té 25 vèrtebres en l'esquena i el coll, dos vèrtebres del sacre (com en molts pseudosuquios del Triásico), i sèt vèrtebres cabals de la part final. Les vèrtebres del coll són més altes i estretes que les de Qianosuchus. Moltes de les vèrtebres de l'esquena estan amagades per costelles sobrepostes. En la part posterior del tronc prop de les caderes hi ha ossos pertanyents a menuts vertebrats com a peixos - provablement procedents dels continguts estomacales de l'individu. Menuts osteodermos solapados (escuts gose-vos) es troben damunt de moltes vèrtebres. Dos files corren a lo llarc del coll, l'esquena i la coa en dos osteodermos damunt de cada vèrtebra. Menuts osteodermos també cobrien els ossos de les extremitats.[1]

Algunes traces de les extremitats, la cintura pèlvica i la cintura escapular són també diagnòstiques en Diandongosuchus, incloent un gros ísquion en la cadera, una obertura en l'os coracoides en la cintura escapular que és molt major que la d'atres arcosaurios i es tanca al final de l'escàpula, i un quarto metatarso en el peu que és major que els atres metatarsos. L'escàpula de Diandongosuchus és llarga i estretix que la de Qianosuchus. La cresta iliaca de la cadera és inusual per la seua estrechez i per proyectar-se més cap a arrere que el restant de la cadera. Com en Qianosuchus, el fèmur de Diandongosuchus està lleument curvat, pero la fíbula és prima i més curvada. Els ossos astrágalo i calcàneu del turmell encaixen junts en una articulació de ròtula, una característica que confirma que Diandongosuchus és un pseudosuquio. Algunes de les falanges del peu s'han perdut en ZMNH M8770, pero els metatarsos seguixen presents i tenen proporcions úniques entre els arcosaurios del Triásico sent el quarto més llarc que el tercer.[1]

Filogenia

[editar | editar còdic]
Archiu:Diandongosuchus skeleton.jpg
Diagrama de l'espècimen holotip en fotos insertes que mostren traces compartides en els fitosaurios.

Un anàlisis filogenético realisat per Li et al. (2012) en la descripció original de Diandongosuchus va mostrar que este és el membre més basal del clado cridat Poposauroidea, el qual inclou majorment a pseudosuquios terrestres com Poposaurus bípedo i Arizonasaurus, dotat en una vela en l'esquena. Est va ser trobat com cercanamente relacionat en Qianosuchus, un pseudosuquio aquàtic que és el segon membre més basal de Poposauroidea. La matriu de senyes d'Li et al., una llista de característiques que varen ser usades en l'anàlisis, es basava en la de Nesbitt (2011), una de les més extenses sobre arcosaurios. Per açò, moltes de les relacions trobades per Li et al. són les mateixes que varen ser trobades per Nesbitt. A continuació un cladograma basat en este anàlisis:[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2012).Journal of Vertebrate Paleontology.32(5)
    1064.doi:10.1080/02724634.2012.694383.
  2. Mosaic evolution in Phytosauria: the origin of long-snouted morphologies based on a complete skeleton of a phytosaur from the Middle Triassic of China” (2016). Society of Vertebrate Paleontology 76th Annual Meeting Program & Abstracts: 232.
  3. “A Short-Snouted, Middle Triassic Phytosaur and its Implications for the Morphological Evolution and Biogeography of Phytosauria” (2017). Scientific Reports 7: Article number 46028. doi:10.1038/srep46028.