Rojo de Kazanjian, és el nom d'un diamant roig de 5.05 quilates (1 g) de pes. Anteriorment conegut simplement com a diamant Rojo, va ser trobat en Suràfrica en la década de 1920 i es va tallar en Ámsterdam. Confiscat durant la Segona Guerra Mundial per les autoritats de l'Alemània nazi, l'eixèrcit de la qual havia ocupat els Països Baixos, va ser redescubierto despuix de la guerra i va canviar de propietari vàries voltes abans de ser adquirit en 2007 pels Germans Kazanjian.

Descripció

El diamant Rojo de Kazanjian és una pedra de color roig de 5.05 quilates (1 g) de pes i talla esmeralda. Les pedres de color roig són el tipo més rar de diamants de color.[1] Medix 0.39 pulgadas (9.9 mm) de costat i 0.23 pulgadas (5.8 mm) de profunditat.[2] És el segon diamant roig més gran jamai trobat,[3] solament superat pel diamant Rojo Moussaieff, que pesa 5,11 quilats.[4]

Història

A mitan de la década de 1920 (possiblement 1927),[5] durant un episodi de la febra del diamant en Suràfrica, es va trobar una peça de 35 quilats de bort en Lichtenberg.[1][3] El diamant va ser enviat a Goudvis Brothers, una empresa en Ámsterdam, i es va produir un desacort inicial sobre si el diamant tenia algun valor.[6] Es varen dedicar sèt mesos a examinar i a polir la pedra, i finalment es va completar una gema de talla esmeralda i de 5,05 quilats de pes.

Es dia que el diamant semblava una gota de sanc en sostindre-ho prop d'una vela.[1] La casa de joyeria Tiffany & Co. va oferir 100.000 dólars pel diamant, pero els Germans Goudvis varen rebujar l'oferta, ya que pretenien vendre-ho per 150.000 dólars.[6] Quan va escomençar la Segona Guerra Mundial, el diamant roig estava guardat en una caixa forta en la ciutat neerlandesa d'Arnhem. No obstant, en 1944, les tropes de l'Alemània nazi havien invadit els Països Baixos, i les autoritats d'ocupació varen confiscar el diamant.[1] Traslladat a Alemània,[1] es va almagasenar en una mina de sal en Berchtesgaden, prop de Berghof, la vila de descans pertanyent a Adolf Hitler.[2] Els nazis també havien amagat en la mina atres objectes expropiats.[6]


Despuix del fi de la guerra, Joseph T. McNarney, un general nortamericà, va trobar el diamant i va creure que es tractava d'un rubí.[6] Despuix de descobrir-se que la pedra no era un rubí, va ser tornada als hereus dels germans Goudvis, els qui estaven endeutats a causa de la guerra. El diamant es va vendre per 57.000 guilders a George Prins, un corredor de bossa. Ernest Oppenheimer va comprar el diamant i posteriorment ho va vendre a la Companyia Real de Diamants Asscher. Posteriorment, va ser adquirit per un coleccioniste privat. En febrer de 2007, despuix d'identificar el diamant, els germans Kazanjian, propietaris d'una empresa de joyeria de Beverly Hills, varen comprar el diamant a una dòna en Àsia Oriental.[6] La gema, anteriorment coneguda simplement com el "diamant Rojo",[3] va passar a cridar-se "diamant Rojo de Kazanjian". Actualment, la pedra es mostra en exhibicions organisades per tot lo món en la finalitat de recaptar fondos per a obres benèfiques.[6]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Kazanjian Ret Diamond». Consultat el 4 d'abril de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mysterious, Rare Ret Diamond on Display, Live Science.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lesley-Ann Stanghon (més de març de 2010). The Handy Butler: Your Home Guide to Conversions and House Hold Queries, AuthorHouse, p. 123. ISBN 978-1-4490-8598-8.
  4. ↑ «DeYoung Ret Diamond». Consultat el 4 d'abril de 2015.
  5. ↑ Kazanjian Ret Diamond Returns to the LA Natural History Museum.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Kazanjian Ret». Consultat el 4 d'abril de 2015.