Anar al contingut

Diamant Nizam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El diamant Nizam, també conegut com el menut Koh-i-Noor, va anar un lluent famós del XIX, el parador de la qual es desconeix. Va rebre el seu nom en honor al seu propietari original, Asaf Jah VII, l'últim nizam d'Hyderabad. Es diu que el diamant pesava al voltant de 340 quilates (68 g) i va ser extret de la hui sumergida mina Kollur en la vall del riu Krishná en l'any 1830.[1]

Descripció

Richard Francis Burton la va descriure en un artícul de 1876:

Es diu que la pedra és d'aigua de la més fina calitat. Un esbós del model indica una llongitut màxima d'1 polzada 10'25 llínees, i 1 polzada 2 llínees per al major esgambi, en una gruixa consistent en tota la seua llongitut. La cara és llaugerament convexa i la faceta de clivaje produïda per la fractura és casi plana, en una curiosa pendent o regata que comença en el vèrtiç. L'aspecte general és un óval imperfecte, en una única proyecció que requerix la serra: es tallarà fàcilment en un lluent esplèndit, més gran i valiós que l'actual Koh-i-núr.[2] [El diamant Koh-i-noor es va reduir de 191 quilats moderns (38,2 g) a 105,6 quilats (21,1 g) en 1852.]

La pedra va desaparéixer poc despuix de 1948, durant l'anexió de Hyderabad.[3]


Referències

  1. ↑ Deccan Heritage, H. K. Gupta, A. Parasher and D. Balasubramanian, Indian National Science Academy, 2000, p. 144, Orient Blackswan, ISBN 81-7371-285-9
  2. ↑ Burton, Richard Francis(1876).«The Nizam Diamond: The Diamond in Índia».Quarterly Journal of Science.New Séries Volume VI: 351–60.
  3. ↑ «Nizam diamond», The Times of Índia, 20 de juny de 2019.