Dialecte alavés del vasc
El vasc alavés va ser un dialecte del vasc, que va compartir semblances principalment en el dialecte occidental (a voltes també denominat vizcaíno). El problema per a categorizarlo residix que és un dialecte extint, i hi ha pocs texts escrits. En l'actualitat, en les zones en les que hui en dia es manté la transmissió del vasc com a llengua materna es parlen variants o subdialectes que s'enquadren en el dialecte occidental. En Barambio es parla la variant occidental del dialecte occidental, en Valle de Aramayo es parla la variant oriental del dialecte occidental i en la localitat de Vila-real d'Àlaba i Olaeta (pertanyent al municipi de Aramayo pero geogràficament fòra d'ell) s'utilisa un parla intermija de les variants occidental i oriental del dialecte occidental. El denominat dialecte occidental és el comunament cridat vizcaíno, encara que alguns experts preferixen el terme d'occidental, puix, a banda d'en Viscaya, també es parla en una part important de Guipúscoa i en les mencionades zones d'Àlaba.
Segons Koldo Mitxelena, va existir en Àlaba un dialecte propi diferenciat del restant, al que va denominar vascuence meridional. Atres experts, com el dialectólogo Koldo Zuazo, no obstant, consideren que el vasc meridional, o alavés, formava part de l'actual vasc occidental. Les raons per a parlar d'un dialecte alavés (o meridional), o d'un vasc en algunes característiques pròpies pero dins del dialecte occidental, estan en els diferents texts en vasc d'este territori trobats en diferents époques, i en la toponímia.
Escrits en vasc dialectal alavés
- Segons J. de Urquijo (Gure Herria, XIII, 1933, págs. 11-13) i, sobretot, K. Mitxelena (Texts arcaics vascs, en Biblioteca vasca, VIII, Madrit, 1964, págs. 42-44), l'autor de les Glosses Emilianenses va poder ser alavés, rioixà o navarrés.
- Dictionarium linguae cantabricae (Bocabularioa ezqueraz jaquiteco eta ezqueraz verba eguiteco) de l'italià Nicolao Landuchio que data de 1562 i, segons el hipòtesis de Mitxelena, hauria segut compilado en Vitòria. En ell s'arreplega un vocabulari castellà-vasc (forma dialectal alavesa), notable tant per la gran influència del castellà que presenta, com pels arcaisme que conserva.
- El text recentment descobert de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga, que data de 1564-1567.
- Pel que fa a l'Àlaba de el XVI, en 1525 Andrea Navagero va deixar escrit que: 'En Vitòria es parla castellà, pero entenen el vascuence, i en els més dels pobles es parla esta llengua'. En 1572, no obstant, Giovanni Battista Venturino, al seu pas per Vitòria, va fer la següent puntualisació: "S'advertix en ella (en Vitòria) que les persones del poble parlen viscaí o vascongado... si ben els nobles parlen castellà en tota claritat". Sembla ser, per tant, que el castellà era una forma de diferenciació social.
- La primera doctrina que es conserva en vasca, la Doctrina Cristiana en Romançada i Bascuence (1596), va ser obra de Juan Pérez de Betolaza, natural de Betolaza.
- La poesia escrita per Martín Portal per a un concurs de poesia religiosa realisat en Pamplona en 1610 (encara que no se sap a ciència certa, se li considera d'orige alavés).
- Les poesies escrites en el XVIII pel jesuïta Juan Bautista Gámiz, natural de Sabando.
- L'oració escrita a finals de el XVIII per Julián García de Albéniz, natural d'Araya (Acte contricioracio eriotzaco orduracò).[1]
Similituts en atres dialectes
El vasc arreplegat en texts alavesos tenia similitut en el vizcaíno o occidental, ya que és semblat en moltes traces gramaticals i sintàctics al vizcaíno actual.[2][3] tot això referit a lo manco a la part occidental i central d'Àlaba, puix en l'oriental tenia punts en comú en el guipuscoà i l'alt navarrés. Segons les últimes classificacions, este vasc alavés es pot dividir en tres varietats: l'occidental, la central i l'oriental en la zona confrontant en Viscaya i Guipúscoa i de la zona més interior s'especula en la seua separació com a dialecte diferenciat del vizcaíno i guipuscoà, pero davant la falta d'escrits és impossible saber-ho.
Per una atra part, segons estudis del dialectólogo Koldo Zuazo, en época migeval Vitòria va ser un important foc d'innovació del vasc occidental o vizcaíno, estenent-se la seua influència cap al nort (Viscaya i vall del Deva i Goyerri guipuscoà), sur, i este (Navarra occidental).
Referències
- ↑ Revista Herrian (Revista dels Concejos d'Àlaba) Nº5 2009 Artícul escrit per Imanol García Uriarte
- ↑ Literaturaren Zubitegia - Idazleen aipamenak
- ↑ Literaturaren Zubitegia - Idazleen aipamenak
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto alavés del euskera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.