Anar al contingut

Diablillo de Descartes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Diable de Descartes és un experiment científic clàssic que demostra el principi de flotabilitat (principi de Arquímedes) i la llei dels gasos ideals.

Principi del diablillo de Descartes: en aplicar pressió en el recipient gran, l'aire es comprimix, l'aigua puja en el recipient central i en pesar més per la cantitat d'aigua introduïda en el diablillo, est cau. En deixar d'aplicar pressió en el recipient la cantitat d'aigua dins del diablillo torna al seu estat normal, pesa menys i per lo tant l'aire que conté ho obliga a pujar.

Història

Originalment, entre els sigles XIV i XVI, es buscava la forma de calcular la temperatura pero no sabien cóm fer realment per a saber-ho. En Venècia, baix el mecenage dels Médici, molts com Galileo i Leonardo Dona Vinci varen tractar de conseguir un instrument que servira per a això. Despuix d'ells, Torricelli prova en diversos materials (esferes de cristal huecas per mig d'un forat) i en recipients plens d'aigua; i es dona conte de que en les variacions de temperatura eixes esferes descendixen en els recipients. Aixina va dir: «Vivim en el fondo d'un oceà de l'element aire, el qual, per mig d'una experiència inqüestionable, es demostra que té pes».

Despuix d'això molts continuen estes investigacions i finalment Raffaello Magiotti conseguix fabricar l'antecessor directe al diablillo de Descartes i ho plasma en la seua obra Renitenza Certissima dell Acqva alla compressione. El text va ser el primer informe de la resistència a la compressió pràctica -que Magiotti erròneament va afirmar ser absoluta- d'aigua a temperatura constant, aixina com l'expansió i contracció dels mijos de comunicació de decorregut (aigua i aire) somés a canvis de temperatura. Ademés de les descripcions de varis termómetros, l'obra també presenta una ilustració dels buços de campana de tarro i dels diablillos de Descartes.

Un ludión comercial de vidre bufat.

Descripció

El Ludión o Diablillo de Descartes (nom del com es desconeix el seu orige) és normalment curvat, per a provocar que el moviment ascensional duga associat un gir. En coleccions d'instruments científics de finals del XIX ya es troben eixemples d'este tipo de figura en distintes formes: juglar, guerrer o chicotet diable.[1][2] En la pràctica, pot usar-se com a recipient una botella de refresc, de manera que totes les seues parets, en ser flexibles, funcionen a modo de membrana, transmetent la pressió que s'eixercix en les mans.

Notes i referències

  1. ↑ J. R. Bertomeu, A. García. Obrint les caixes negres: colecció d'instruments científics de l'Universitat de Valéncia. ISBN 84-370-5488-5
  2. ↑ Exposició "Danseu, danseu, diablillos" http://cienciate.unizar.es/expo/