Anar al contingut

Diòxit d'estany

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diòxit d'estany

El diòxit d'estany és un compost inorgànic en la fòrmula SnOA2. La forma mineral del diòxit d'estany es diu cassiterita i és el principal mineral del estany.[1] En molts atres noms, este òxit d'estany és la matèria primera més important en la química d'estany. Este sòlit incoloro diamagnético és anfótero.

Estructura

[editar | editar còdic]

Es cristaliza en l'estructura de rútil, en el que els àtoms d'estany tenen sis coordenades i els àtoms d'oxigen tres.[1] És generalment considerat com un semiconductor deficient d'oxigen tipo n.[2] Les formes hidratadas de diòxit d'estany s'han descrit en el passat com a àcits estánicos, encara que tals materials semblen ser partícules hidratadas de diòxit d'estany en a on la composició reflectix el tamany de les partícules.[3]

Preparació

[editar | editar còdic]

El diòxit d'estany es troba de forma natural, pero es purifica per mig de la seua reducció a estany metàlic, seguida de la posterior oxidació de l'estany en l'aire.[3] La producció anual està en l'interval de 10.000 tonellades.[3] El diòxit d'estany s'obté industrialment mesclant el metal en carbono en un forn de reverbero a 1200-1300 °C.[4]

Obtenció en Laboratori: Reacció en àcit nítric i estany

Sn(s)+4HNOA3(aq)SnOA2(s)+4NOA2(g)+2HA2O(l)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, {{{nom2}}} (1984). Chemistry of the Elements, Oxford: Pergamon Press, pp. 447–48. ISBN 0-08-022057-6.
  2. Solid State Chemistry: An Introduction Lesley Smart, Elaine A. Moore (2005) CRC Press ISBN 0-7487-7516-1
  3. 3,0 3,1 3,2 (2001).«Inorganic Chemistry».Academic Press.Sant Diego:
  4. Tin: Inorganic chemistry,J L Wardell, Encyclopedia of Inorganic Chemistry ed R. Bruce King, John Wiley & Són Ltd., (1995) ISBN 0-471-93620-0