Diòxit d'estany
El diòxit d'estany és un compost inorgànic en la fòrmula . La forma mineral del diòxit d'estany es diu cassiterita i és el principal mineral del estany.[1] En molts atres noms, este òxit d'estany és la matèria primera més important en la química d'estany. Este sòlit incoloro diamagnético és anfótero.
Estructura
[editar | editar còdic]Es cristaliza en l'estructura de rútil, en el que els àtoms d'estany tenen sis coordenades i els àtoms d'oxigen tres.[1] És generalment considerat com un semiconductor deficient d'oxigen tipo n.[2] Les formes hidratadas de diòxit d'estany s'han descrit en el passat com a àcits estànics, encara que tals materials semblen ser partícules hidratadas de diòxit d'estany en a on la composició reflectix el tamany de les partícules.[3]
Preparació
[editar | editar còdic]El diòxit d'estany es troba de forma natural, pero es purifica per mig de la seua reducció a estany metàlic, seguida de la posterior oxidació de l'estany en l'aire.[3] La producció anual està en l'interval de 10.000 tonellades.[3] El diòxit d'estany s'obté industrialment mesclant el metal en carbono en un forn de reverbero a 1200-1300 °C.[4]
Obtenció en Laboratori: Reacció en àcit nítric i estany
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, {{{nom2}}} (1984). Chemistry of the Elements, Oxford: Pergamon Press, pp. 447–48. ISBN 0-08-022057-6.
- ↑ Solid State Chemistry: An Introduction Lesley Smart, Elaine A. Moore (2005) CRC Press ISBN 0-7487-7516-1
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2001).«Inorganic Chemistry».Academic Press.Sant Diego:
- ↑ Tin: Inorganic chemistry,J L Wardell, Encyclopedia of Inorganic Chemistry ed R. Bruce King, John Wiley & Són Ltd., (1995) ISBN 0-471-93620-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dióxido de estaño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.