Anar al contingut

Desnaturalisació (aliments)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La desnaturalisació industrial és el procés industrial per mig del que s'afigen diversos productes químics a un aliment que fan que no siga apte per al consum alimentici i siga utilisat en l'indústria. Els productes que s'utilisen per a desnaturalizar són principalment agents que li conferixen amargor, picor o aroma desagradable. Per eixemple el producte químic denatonium que li proporciona un grau d'amargura que supon un repelent per al consum alimentici. Els productes desnaturalizados queden només aptes per a usos industrials o usos no relacionats en l'alimentació en general.[1]

El principal producte que es desnaturaliza és l'alcohol etílico, cridat llavors alcohol desnaturalizado que s'ha fet tòxic (afegint per eixemple clorur de benzalconio, metanol, benceno o acetaldehído) i que a voltes, per raons de seguritat s'teñir per eixemple de color blau. En el cas de l'alcohol, la llegislació de molts països permet la desnaturalisació i d'esta forma quede exent dels imposts que graven les begudes alcohòliques i puga ser utilisat en l'indústria. En el cas de l'oli de lli desnaturalizado s'utilisa per a usos distints del consum humà, com a pintures, acabat de mobles, instruments musicals de fusta etc.[2]

En la década de 1980, es va produir en Espanya la denominada malaltia de la colza, una intoxicació massiva, que va afectar a més de 20.000 persones i va ocasionar la mort d'unes 330, que va ser provocada per la desviació a l'alimentació humana, d'unes partides d'oli de colza que havia segut desnaturalizado.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2014. Consultat el 17 de maig de 2014.
  3. «[1]». Consultat el 23 de març de 2020.