Anar al contingut

Desnatadora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una desnatadora[1] és una ferramenta que permet separar la nata de la llet.

Història

[editar | editar còdic]

En 1878, el suec Gustaf de Laval va inventar una desnatadora centrifugador basant-se en un procediment de l'alemà Wilhelm Lefeldt. En 1889, AB Separator, la societat de Laval, va comprar la palesa dels discs cònics del baró alemà Clemens von Bechtolsheim, als que va cridar discs Alfa, i a l'any següent va comercialisar una nova desnatadora que utilisava estos discs[2] que milloraven la separació dels ingredients. En 1894, Laval va fabricar la seua primera Colibri.

En 1888, el belga Jules Mélotte va registrar la palesa d'una nova desnatadora, i en 1893 es va comercialisar la dels alemans Franz Ramesohl i Franz Schmidt. A partir d'eixa data, el procés de separació centrífuga va ser aplicada a l'indústria.

Utilisació

[editar | editar còdic]

Substituïx al procés de formació de la crema de llet per repòs de la llet, que significava esperar vàries hores fins que la crema (crème fleurette) pujara a la superfície.

La llet crua, llaugerament calfada, s'aboca en la desnatadora de separadores troncocónicos[3] o discs que, una volta en funcionament, separa els glòbuls grassos (la nata) de la llet (llet desnatada). Este procés de desnatat es realisa per mig de centrifugación. En les màquines amprades a partir dels anys 1990, la matèria grassa que queda és inferior a 0,5g/kg.[4]

La crema crua obtinguda pot ser utilisada en la cuina o pasteurizada per a convertir-se en crème fraîche líquida que, si se li injecten fermentos làctics, es transforma en crème fraîche.[5] Pot també transformar-se en manteca en ajuda d'una mantequera.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Desnatadora. Definició DRAE.
  2. Alfa Laval, History of Alfa Laval [1] archivat en Wayback Machine. (anglés).
  3. Principis del funcionament d'una higienizadora-desnatadora centrífuga. Roser Romero del Castell Shelly, Josep Mestres Lagarriga. Productes làcteus: tecnologia. Univ. Politèc. de Catalunya, 2004, p. 66-67. ISBN 9788483017456.
  4. Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, Li lait et els produits laitiers dans la nutrition humaine, colecció FAO : Alimentació i nutrició, nº 28, 1995, p. 210.
  5. CNIEL, La crème : els dénominations [2] archivat en Wayback Machine..