Descalcificación òssea

La descalcificación òssea és el reblandecimiento dels ossos per l'eliminació d'ions de calcio, i pot realisar-se com a tècnica histológica per a estudiar els ossos i extraure ADN. Este procés també es produïx de forma natural durant el desenroll i creiximent dels ossos, i quan no s'inhibix, pot causar malalties com l'osteomalacia.

Histologia

Ya que els ossos rics en calci són extremadament difícils d'estudiar, els científics recorren a la descalcificación òssea per a dispondre de espècimen per a les seues investigacions. Per eixemple, la descalcificación òssea s'ha utilisat per a examinar els nivells de cartílec i magnesi en la finalitat de comprendre la deterioració òssea.

Existixen dos categories d'agents descalcificantes per a eliminar els ions de calcio: els agents quelantes i els àcit. Els àcit es dividixen a la seua volta en dèbils (àcit pícrico, acètic i fórmico) i forts (àcit nítric i clorhídric). Els àcit ajuden a produir una solució de ions de calcio, mentres que els agents quelantes absorbixen els ions de calcio. L'agent quelante més utilisat és l'àcit etilendiaminotetraacético (EDTA). La descalcificación és un procediment llarc, ya que les peces òssees deuen deixar-se en l'agent descalcificador durant dies o semanes, depenent del tamany de l'os.

Existixen numerosos métodos per a comprovar quàn s'ha completat la descalcificación de l'os, com l'examen radiogràfic, l'anàlisis químic i la medició de la flexibilitat de la mostra. La descalcificación és necessària per a obtindre seccions blanes de l'os utilisant un micrótomo. Cada secció fina de l'os que es talla pot processar-se (vore processament de teixits) com qualsevol atre teixit bla del cos.