Desastre de Buffalo Creek

El desastre de Buffalo Creek va ser una inundació ocorreguda el 26 de febrer de 1972 per la fractura del dic de rebujos n.º 3 de la companyia minera de carbó Pittston, situada en el Comtat de Logan, Estats Units.

L'inundació resultant va ser d'aproximadament 500.000 m³ d'aigües residuals, de més de 9 metros d'alt, sobre els caserius dels miners del carbó en les rodalies del riu Buffalo Creek. D'una població de 5.000 persones, 125 varen morir, 1.121 varen resultar ferits, i més 4.000 es varen quedar sense llar. 507 cases varen ser destruïdes, ademés de 44 caravanes i 30 empreses. el desastre també va destruir o va danyar vivendes en localitats de Virginia Occidental, com Lundale, Saunders, Amherstdale, Hernández, Latrobe i Larado. En les seues presentacions llegals, Pittston es referix a l'accident com "un acte de Deu".

El dic n.º 3, un dic de coa construït en 1968, es va fracturar primer per fortes pluges. L'aigua del dic n.º 3 va sobrecarregar els dics n.º 2 i n.º 1. El dic n.º 3 havia segut construït sobre sediment de carbó que havien arreplegat abans els dics n.º 1 i 2, en lloc de roca sòlida.

Investigació

Dos comissions varen investigar el desastre. La primera va ser la comissió designada Ad Hoc pel governador Arch A. Moore, Jr., inicialment composta per membres de l'indústria del carbó. Posteriorment Arnold Miller, el llavors president de la Unió de treballadors miners i uns atres varen ser rebujats pel governador Moore a petició d'un miner de carbó. Es va armar una comissió ciutadana per a proporcionar una revisió independent de la catàstrofe. L'Informe de la Comissió Ciutadana d'investigació va concloure que la companyia de carbó Pittston era responsable de la mort de per lo manco 124 hòmens, dònes i chiquets. Adicionalment, el president de la Comissió ciutadana, Norman Williams, el director Adjunt del departament de recursos naturals de Virginia Occidental, va cridar públicament en el seu testimoni davant la llegislatura per a la proscripció de la mineria de carbó en tot l'estat.

L'estat de Virginia Occidental va demandar a la companyia per $ 100 millons per desastre i reparació de danys, pero governador Arch A. Moore, Jr. va establir la demanda solament per $ 1 milló, tres dies abans de deixar el seu càrrec en 1977. Els advocats dels demandants, Arnold & Porter de Washington D. C., donaron una part dels seus honoraris llegals per a la construcció d'un nou centre de comunitat.

Gerald M. Stern, advocat d'Arnold & Porter, va escriure un llibre titulat The Buffalo Creek Disaster en el que presenta a les víctimes de l'inundació. Inclou descripcions de les seues experiències que tracten en l'entorn polític i llegal de Virginia Occidental, a on l'influència de les grans empreses mineres és intensament significativa sobre la cultura i les comunitats locals. El sociòlec Kai T. Erikson, fill del distinguit sicòlec i sociòlec Erik Erikson, va ser cridat com a testic expert i va publicar un estudi sobre els efectes de la catàstrofe, titulat Everything In Its Path: Destruction of Community in the Buffalo Creek Flood (Tot al seu pas : la destrucció de la Comunitat en l'inundació de Buffalo Creek). El llibre de Erikson més tart va guanyar el Premi Sorokin, otorgat per l'American Sociological Association per una "destacada contribució al progrés de la sociologia".

Conseqüències

625 sobreviviente de les inundacions varen demandar a la companyia Pittston, per 64 millons de dólars en danys. Es varen obtindre en juny de 1974 13,5 millons de dólars, o aproximadament 13.000 dólars per a cada individu descontats els costs llegals. Una segona demanda va ser presentada pels 348 chiquets supervivents, que varen demandar per 225 millons de dólars; finalment varen obtindre 4.8 millons de dólars en juny de 1974.