Derrota de mieses

La derrota de mieses va ser un aprofitament ganader propi del Antic Règim en casi la totalitat d'Europa. Permetia que, una volta arreplegada les collites, certs terrenys de propietat privada passaren temporalment a titularitat pública per a la ganaderia local, de manera que qualsevol ganader podia utilisar-los com a pastures. Moltes voltes esta pràctica no es reflectia en les ordenances municipals de les poblacions, sino que eren acceptades per tota la comunitat.

En Espanya, les Corts de Càdis de 1813 varen terminar en la derrota de mieses en considerar i publicar que els terrenys particulars devien acotar-se i tancar-se, i que els seus amos podien dispondre d'elles en exclusiva. Junt en atres pràctiques de l'agricultura tradicional, esta servitut va ser reiteradament prohibida en sengles lleis de 1836 i 1853, a pesar de la qual cosa varen seguir eixercint-se per convenció de certes comunitats agrícoles durant el XIX.