Derrame de mercuri en Choropampa
El derrame de mercuri en Choropampa es va produir el 2 de juny del 2000 aproximadament entre les 16:00 i 18:30 h. Este derrame es va produir després de que un camió de Ransa Comercial, empresa contractada per la Minera Yanacocha, va abocar al mig natural nou balons metàlics que contenien 151 kg de mercuri metàlic i dèu cilindres metàlics de clor gaseós. D'esta manera es va afectar a més d'un miller de llauradors i llauradores.[1][2]
Este derrame va ocórrer des de les localitats del districte de Sant Joan, passant per la localitat de Choropampa en el districte homònim, i terminant en el districte de Magdalena, província de Cajamarca, departament de Cajamarca en Perú.[3] Aixina mateix, la major cantitat de derrame de mercuri es va produir en Choropampa.[2] Respecte a l'extensió del derrame, segons la Defensoría del Poble va ser en una llongitut aproximada de 27 km, mentres que la Minera Yanacocha assevera varen ser 44 km.[2][3]
Fets ocorreguts
[editar | editar còdic]El derrame de mercuri va afectar a més d'un miller de llauradors i llauradores, en la seua majoria chiquets i chiquetes menors de cinc anys que varen arreplegar el mercuri en les seues mans, en confondre-ho en "argent líquit".[1] Segons varen referir alguns pobladors, la companyia Minera Yanacocha va iniciar una campanya de recuperació de mercuri pagant entre 100 a 300 sols per quilo de mercuri, assegurant que el mercuri no era un material tòxic. Ademés, segons l'informe de Ombudsman i Assessor en Matèria d'Observança (CAO), el personal de Minera Yanacocha li va donar fondos al personal de Ransa per a que escomençaren a comprar-los el mercuri a les persones a 100 sols per kg (prop de 35 dólars americans); realisant un sistema de recompra en una chicoteta tenda de Choropampa usant balances de propietat de l'amo de la tenda. Ademés, 10 de juny la MYSRL va realisar treballs de neteja del mercuri derramat en mà d'obra dels propis pobladors a els qui varen pagar 15 sols, portant a terme esta tasca per mig de graneres, recogedores i sacs; i sense cap mida de protecció.[2] D'acort a l'Informe 137-2001-EM-DGM-DFM/MA es va recuperar 140.2 kg, lo que representa el 93 % del total originalment derramat. Aixina mateix, d'eixe percentage recuperat, 54.9 kg varen ser tornats pels pobladors.[4]
Un atre fet important resulta que el camió a on es va transportar el mercuri va ser netejat en distints moments pel personal de RANSA Comercial S.A., de l'alcaldia de Magdalena i de la minera Yanacocha en les mans nuetes, baldes i graneres. Açò es correspon en l'informació de que la minera Yanacocha no contava en un pla de contingència ni un pla de resposta per a emergències per a afrontar est derrame.[2][4]
El 17 de juny el Ministeri d'Energia i Mines (MINEM) va multar en 600 UIT a Minera Yanacocha per trobar-la responsable d'incórrer en infraccions greus causants de dany al mig ambient i a la població.[2] No obstant, no va haver sancions penals.[5]
En l'informe de la CAO al Banc Mundial admet que la minera no va proporcionar informació adequada ni oportuna al públic ni a les autoritats sobre el derrame.[1] Per eixemple:
- El 3 de juny l'empresa RANSA Comercial S.A. va publicar un comunicat a l'opinió pública informant que el derrame va ser de 4 litros, quan en veritat va ser d'11.1. litros (151 kg).[2][3]
- La minera Yanacocha va informar a la Corporació Financera Internacional (CFI) que solament havien perdut 80 kg de mercuri. Després, el 13 de juny indica que varen ser 150 kg.[6]
A pesar de que en 2003 l'empresa va declarar que no existia contaminació per mercuri, en l'Informe N.º 188-2008-DGSP/DSS/MINSA es varen trobar cases contaminades en mercuri per damunt del estàndar de calitat ambiental. Resulta important mencionar que la minera Yanacocha i la DIRESA Cajamarca varen acordar fer vigilància epidemiológica durant 2 anys a pesar de que l'informe de la CAO al Banc Mundial afirmava que els impactes del derrame se seguirien sentint molts anys despuix en les comunitats locals.[1]
Senyes socioeconòmiques dels llocs afectats
[editar | editar còdic]La població del districte de Magdalena ascendia a 10 000 habitants, la del centre poblat menor de Sant Sebastià en el districte de Choropampa era de 600 habitants i la del districte de Sant Joan de 6200 habitants.[2]
Les poblacions dels districtes de Magdalena i Sant Joan es dedicaven principalment a l'agricultura, mentres que la de Choropampa al comerç de diversos productes.[2]
Els pobladors de les localitats afectades pel derrame de mercuri pertanyen en general a un estrat socioeconòmic baix, en un nivell educatiu baix i en accés a servicis bàsics de salut i a la prestació de servicis públics molt llimitada.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Revista Peruana de Medicina Experimental i Salut Publica.26(1)
- 113–116.ISSN 1726-4634.Consultat el 2023-09-03.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Defensoría del Poble.Consultat el 3 de setembre del 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Informe de Yanacocha:¿Qué va fer Yanacocha front a l'accident en Choropampa?».
- ↑ 4,0 4,1 Congrés de la República.Consultat el 3 de setembre del 2023.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-09-04 (en és-PE).
- ↑ Universitat Andina del Cusco.Consultat el 4 de setembre del 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derrame de mercurio en Choropampa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.