Anar al contingut

Democràcia militar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una democràcia militar és una societat basada en la guerra que practica la democràcia. La categoria s'aplica a sovint a pobles històrics. Un eixemple és la caracterisació de Friedrich Engels:

“El comandant militar, el consell i l'assamblea popular formaven els òrguens de la democràcia militar, militar perque la guerra i l'organisació de la guerra eren ara funcions regulars de la vida del poble. La riquea dels seus veïns excitava la codícia dels pobles, que varen escomençar a considerar l'adquisició de riquea com un dels principals objectius de la vida. Eren bàrbars: el saqueig els semblava més fàcil i inclús més honorable que el treball productiu, abans realisat simplement per a venjar una agressió o com un mig per a ampliar el territori que tenien. es va tornar inadequada, ara es feya només pel saqueig i es va convertir en una professió regular.[1]”

Segons Engels, l'época heròica grega va ser un eixemple típic de democràcia militar. Lewis Henry Morgan va parlar de dos característiques: «el estado militar de la sociedad, y el sistema de administración consistente en un jefe supremo electivo y revocable, un consejo d'ancianos y una asamblea popular».[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Otto Maenchen-Helfen (1973). The World of the Huns: Studies in Their History and Culture, University of Califòrnia Press, pp. 191–. ISBN 978-0-520-01596-8.
  2. ↑ Yu. Bromley (1974-01-01). Soviet Ethnology and Anthropology Today, Walter de Gruyter, pp. 134–. ISBN 978-3-11-085653-8.


Referències