Delictes relatius a l'energia nuclear i a les radiacions ionisants en Espanya

Els delictes relatius a l'energia nuclear i a les radiacions ionizantes varen sorgir en el XX durant la guerra freda quan Estats Units comença a exportar tecnologia nuclear per a la producció d'energia elèctrica als seus aliats europeus pero com a condició exigix la protecció penal de les conductes que podrien posar en perill els fins pacífics de dita tecnologia.

La primera regulació de l'us de l'energia nuclear és la Atomic Energy Act de 30 de juliol de 1946, en Estats Units. En el còdic penal espanyol de 1995 estan arreplegats en els artículs 341 a 345 del Còdic Penal.

Segons De la Costera Aguado, cal distinguir entre delictes relatius a l'energia nuclear, que són aquells que es desenrollen en els processos industrials per a l'obtenció d'energia elèctrica per mig de processos de fissió nuclear, i els delictes relacionats en les radiacions ionizantes, que seran aquells relacionats en conductes que utilisen, abusen o es produïxen en ocasió de l'activitat pròpia de les instalacions radiactives.

La diferenciació té efectes sobre el seu àmbit d'aplicació. Mentres que els primers intenten previndre catàstrofe relacionats en l'us de la fissió nuclear, els relatius a les radiacions protegixen de conductes lesivas en les que s'utilisa pel subjecte actiu la font radiactiva com a mig comisito.

Artícul 341

El que llibere energia nuclear o elements radiactius que posen en perill la vida o la salut de les persones o els seus bens, encara que no es produïxca explosió, serà sancionat en la pena de presó de quinze a vint anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per temps de dèu a vint anys.

Conductes típiques

La conducta típica de l'artícul 341 consistix en lliberar energia nuclear o elements radiactius. Es designa com energia nuclear a la que procedix del núcleu dels àtoms. Les principals preocupacions relacionades en això són, l'alt nivell de radiactivitat que acompanya tot el procés del combustible nuclear, que dits combustibles servixen també per a l'elaboració d'armes nuclears, i per últim que els residus generats en l'elaboració de combustibles nuclears es mantenen altament radiactius durant mils d'anys.

ya que la lliberació d'energia nuclear en els processos usuals de fissió és molt perillosa els autors opten per realisar una interpretació estricta de l'expressió lliberar energia nuclear, entenent-la com la realisació de procediments tècnics que utilisen l'energia continguda en el núcleu dels àtoms incrementant els riscs admesos i autorisats per les corresponents autorisacions o sense autorisació dins de les instalacions autorisades, o be permeta l'eixida a l'exterior de les instalacions autorisades de l'energia i els seus efectes.

Són elements radiactius aquells elements químics de la taula periòdica que tenen núcleus inestables i emeten radiació. Estos elements es consideren lliberats quan es favorix de forma artificial la desintegració radiactiva o s'usen les seues propietats fòra de l'àmbit de lo autorisat i en les adequades mides de seguritat.

Objectes de l'acció

Els objectes sobre els que deu recaure la conducta típica són: la vida, tant l'independent com la depenent; la salut, que comprendrà la seua integritat, tant en el sentit físic com en el psíquic i els bens de les persones.

Estructura típica

La conducta delictiva pot realisar-se tant de forma activa com omisiva. Per a que la conducta siga típica, l'artícul 341 exigix ademés que pose en perill la vida o salut de les persones o els seus bens, encara que no es produïxca explosió. El llegislador solament tipifica els resultats físics de l'emissió que entranyen un perill per als bens jurídics seleccionats. Açò supon la possibilitat de tentativa, que cabrà quan es realise la conducta, pero per raons alienes a la voluntat del subjecte actiu no es produïx l'eixida a l'exterior o be quan es produïx pero no provoca efectes físics perillosos.

L'opinió doctrinal majoritària entén que l'artícul 341 del Còdic penal està tipificant un delicte de perill concret, que requerix per al seu consumación que s'haja creat un perill per als bens jurídics en joc. Per això el juge penal deurà determinar en cada cas les circumstàncies concretes i la descripció típica del delicte, aixina com l'existència o no d'un perill concret en funció de les conseqüències lesivas que el tipo pretén evitar.

En quant el número de persones que deuen vore's afectades bastarà en que es prove que una només una va sofrir els perills típics.

Despuix de comprovar la creació d'un perill concret i la relació de causalitat entre el perill creat i la conducta, caldrà determinar si este perill ha superat els llímits del risc permés, que vindrà delimitat per les degudes autorisacions.

Subjectes

En principi el tipo penal no exigix requisits especials, és un delicte comú, pero les especials característiques de la conducta típica supondran que, generalment, sol experts en la matèria seran capaces de realisar la conducta.

Dolo

La conducta es pot realisar tant per dolo directe com a eventual. Este últim tindrà una gran incidència, en ser comeses la major part de les conductes típiques en assumir riscs majors als permesos.

Artícul 342

El que, sense estar comprés en l'artícul anterior, pertorbe el funcionament d'una instalació nuclear o radiactiva, o altere el desenroll d'activitats en les que intervinguen materials o equips productors de radiacions ionizantes, creant una situació de greu perill per a la vida o la salut de les persones, serà sancionat en la pena de presó de quatre a dèu anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per temps de sis a dèu anys.

Conductes típiques

Este artícul és subsidiari de l'artícul 341. Els conceptes de central nuclear i d'instalació radiactiva estan compresos en l'artícul 2 de la Llei d'Energia Nuclear.

La doctrina entén per pertorbar l'alteració del funcionament de l'instalació nuclear o radiactiva rebaixant els estàndarts de seguritat en relació en les activitats perilloses que es desenrollen en el seu interior. Este destorbament ha d'afectar directa o indirectament al procés relacionat en la producció de radiacions ionizantes o en el cicle de combustible nuclear i el risc derivat d'això ha d'afectar específicament a la seguritat relacionada en la producció d'energia nuclear o radiacions ionizantes.

Sobre la part en la que es tipifica l'alteració del desenroll d'activitats en les que intervinguen materials o equips productors de radiacions ionizantes s'aprecia una gran amplitut en la descripció de la conducta típica. Açò obliga a una interpretació restrictiva relacionada en l'efectiva perillositat de la conducta.

Resultat típic i prova de la relació de causalitat

El resultat típic consistirà en la creació d'una situació de greu risc per a la vida o salut de les persones. La major part de la doctrina considera necessari constatar com a resultat típic l'existència d'una situació greument perillosa per a la vida o salut de les persones, són que calga provar que efectivament va haver persones que varen vore perillar els seus bens jurídics. La conducta ha de realisar-se de forma dolosa o per dolo eventual, i la conducta imprudent està arreplegada en l'artícul 344 del Còdic Penal.