Degradació de Strecker
La degradació de Strecker és una reacció química que convertix un α-aminoàcit en un aldehit que conté la cadena lateral, per mig d'un intermig d'imina. Du el nom d'Adolph Strecker, un químic alemà.
La reacció descriu la degradació oxidativa irreversible de α-aminoàcits en composts α-dicarbonilo a aldehits o cetones, que s'acurten en un àtom de carbono. En la publicació original de Strecker, publicada en 1862, el aloxano es va utilisar com a agent oxidant i va reaccionar en alanina, leucina i glicina,[1] seguit de la hidrólisis:
Com es va observar més vesprada, la reacció pot ser catalítica o no catalítica, sent més importants les reaccions d'oxidació no catalizada. Ademés, açò últim es pot realisar en un gran número d'oxidants orgànics o inorgànics. Els agents oxidants orgànics inclouen, per eixemple cetones, aldehits o àcits peroxicarboxílicos, mentres que l'ozon o el peròxit d'hidrogen en presència d'òxit d'argent o sulfat de ferro(II) poden actuar com a agents oxidants inorgànics.[2]
La degradació de Strecker és una de les reaccions que a voltes acompanyen a la reacció de Maillard (condensació d'un sucre reductor i un aminoàcit no lliure), la degradació oxidativa dels aminoàcits en les proteïnes, quan els aliments es calfen, donant lloc a la formació de diverses molècules aromàtiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Strecker, A (1862). “Notiz über eine eigenthümliche Oxydation durch Alloxan” [Notice of a curious oxidation by alloxan]. Annalen der Chemie und Pharmacie 123 (2): 363–365. doi:.
- ↑ Schönberg, Alexander (1952). “The Strecker Degradation of α-Amino Acids”. Chem. Rev. 50 (2): 261–277. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Degradación de Strecker» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.